marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

16 de setembre de 2020
0 comentaris

LA FAÇ DE LA INQUISICIÓ

Avui fa 522 anys que morí Tomás de Torquemada, Inquisidor General de 1482 a 1498, un descendent de jueus convertits al cristianisme que perseguí fanàticament i cruel germans seus d’estirp obligats a convertir-se als adoradors de la creu per salvar la vida. Va ser, també, un dels inspiradors de l’expulsió dels jueus dels regnes ibèrics el 1492. S’havia fet amunt de la cort de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella sent el confessor de l’aleshores princesa Isabel. Durant els 15 anys que dirigí la Inquisició creà els inferns, certament, en donar curs a la seva crueltat, fruint de les tortures que imposava i cremant a la foguera a qui considerava contrari a la fe catòlica. 16 anys de terror institucionalitzat, vet-ho aquí, que encara ara, sens dubte, inspiren conductes, car d’inquisidors, per molt que la Inquisició s’abolís el 1834, n’hi continua havent en quantitat vergonyant.

Per aquest historial sanguinari, la imatge de Torquemada s’hauria de correspondre, per exemple, a un rostre de por, escàs de carn, amb els ulls enconcats voltats per una aurèola negra intensa, nas aguilenc i mentó desafiant. I ves per on, a la pel·lícula «Cristobal Colón: El descubrimiento», de l’any1992, dirigida per John Glenn i interpretada per Tom Selleck, Catherine Zeta-Jones, Rachel Ward i Georges Corraface, qui fa de Torquemada és Marlon Brando. Hom diria que amb aquesta elecció, a més d’altres conseqüències econòmiques, es pretenia endolcir o maquillar un personatge sinistre.

Brando, diuen, acceptà participar en aquest film ben oblidable amb la condició de cobrar 500 milions de pessetes -al canvi serien poc més de tres milions d’euros- i que els indis que hi apareixien no fossin els dolents de la història. Aleshores un dels fills de Marlon Brando, Christian, estava acusat d’assassinat i l’actor havia de fer caixa per pagar els advocats que el defensaven, just per això acceptà fer un paper de passa tu en una pel·lícula absolutament fracassada.

I més val així perquè la imatge de Torquemada segueix sent tètrica, patibulària, com cal.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.