S’IMPOSARAN LES CADENES

Llegeix davant el galliner (del reu, la ira / la clemència del botxí) i un dels galls –el menorquí, rabiüdament bell, elegantíssim, tot un gall senyor- el mira com si fos un assaltant de corrals, no com el seu amo, com si fos un estrany i volgués entrar furtivament per prendre les millors gallines. En ser al patíbul / finirà la terra… Insòlitament, el fasiànid aixeca altivament el cap i una pota com si pretengués fer callar l’aire, fixa la mirada en els seus ulls plens de versos (no espereu sentència / caurà el teló) i cloqueja com si secretejàs amb tots els engallinats. Al punt, tots els polls i les gallines s’aturen, deixen de picossejar i també el miren com si fossin inquisidors. En el seu esguard hi veu amb claredat sorprenent tots els suplicis que li aplicarien si es poguessin convertir en esbirros. …i apagades les espelmes / s’imposaran les cadenes. Tot el galliner, més de seixanta caps, calla de cop i ell, l’amo no reconegut de sobte, sent com li travessen el pit les seves mirades de sang. Li costa seguir llegint davant aquesta escomesa boja i lentament clou el llibre. Incomprensiblement té por, una por enorme i amb traces de paralitzant, com si fos a la Gran Guerra i, de la trinxera estant, esperàs entrar en combat. Es veu convertit en el tors desesperat de Joe Bonham, el de “Johnny agafà el seu fusell”, i l’aclapara el pànic: tot el galliner quiet i silent el vol mort; volen matar son amo. Sense fer moviments bruscos ni gens de fressa, abandona aquell redós de fresca que fins a aquell moment l’havia omplert cada tarda de lectures medicinals. És a punt de ser a unes passes molt generoses del galliner quan sent  el crit eixordador del gall menorquí, el gall senyor que domina el galliner amb la seva bellesa incommensurable i les seves formes elegants però incontestables. I sent com el crit entra dins ell per fer tot el mal que pot i el fa retre. En caure de cara, el llibre queda atrapat entre el pit i el trespol –efectivament, s’han imposat les cadenes, pensa de gambirot- i comença a comptar quin temps estaran a assistir-lo i qui ho farà: a la casa només hi són ell i el ca, un rater poruc que, si el veu ajagut en lloc inapropiat i amb la cara en terra, ho donarà a les cames, ben segur.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *