LA PELL DE BRAU

Joan Puigcercós ha recollit en el congrés del passat dia 14 el resultat d’una precipitació política que sempre és mala companya de viatge per a qualsevol polític que vulgui tenir un llarg recorregut al servei del seu país.

Joan Puigcercós, juntament amb Xavier Vendrell, han estat els manobres d’ERC que han fet possible l’esplèndida estructura organitzativa actual, però la marxa a Madrid d’en Puigcercós, on va modular el seu discurs i les seves maneres de fer i actuar, el van distanciar de l’estructura i la base del partit. Després vingué el tripartit i les escissions entre la seva tropa.

Què és, si no, Joan Carretero o Uriel Bertran? Aquestes dues escissions del seu entorn el van fer preocupar molt, fins al punt de fer-li canviar el seu full de ruta polític personal. Ell sabia molt bé que el 2010 era la darrera oportunitat com a candidat a la presidència de la Generalitat d’en Josep-Lluís Carod-Rovira. Però l’entorn que se li havia mantingut fidel i sense escissions, tenia pressa i li deien: “Joan, si no ho fas ara, que ja ha crescut un Carretero o un Uriel, te’n poden créixer d’altres i ja no tindràs oportunitat en el futur”. Amb això, Joan Puigcercós, menyspreant les possibilitats d’en Carretero, Uriel i Benach, emprèn una fugida endavant creient dominar el partit en un 50% o 60% dels seus militants, sense adonar-se’n de la taca d’oli a nivell de territori d’en Joan Carretero, la potència de l’entorn d’en Carod amb un negociador amb sentit d’Estat com Ernest Benach o la influència d’Uriel, en un sector del sobiranisme de les noves generacions.

D’altra banda, cal esmentar que Joan Puigcercós i la resta de dirigents d’ERC l’encerten amb el superdissabte. La forma de regeneració democràtica i elecció dels dirigents era un signe de canvi positiu en uns moments de gran desprestigi de l’acció i de la classe política. Però vistos els resultats del superdissabte, amb un 63% d’oposició a la candidatura d’en Joan Puigcercós, ell havia d’ésser conscient que la prioritat era trobar el consens i una majoria que li permetés afrontar els reptes nacionals que s’esdevindran en els propers mesos: l’Estatut i el finançament. Amb un 37% no es podran mantenir les actituds fermes que ERC i el país necessiten.

 Hi ha però aspectes positius. Joan Puigcercós va saber trobar un bon secretari general com és el cas d’en Joan Ridao. Un dirigent que està fent una bona tasca a Madrid i que caldria resguardar perquè és una persona seriosa i amb gran futur, en un sobiranisme que no està sobrat de persones d’aquestes característiques.

 El congrés doncs, s’ha tancat en fals. Cap problema ha estat resolt. Totes les ferides resten obertes. La caiguda de Xavier Vandrell i de Josep Vall de l’executiva deixen una direcció de Puigcercós fluixa i mancada de les seves mans dretes, que podia haver salvat tranquil•lament havent acceptat el pacte, a última hora avortat, amb el sector d’en Benach i que gaudia d’una certa entesa d’en Carretero i Uriel, des de fora.

Tot plegat ha deixat en una mala situació a en Joan Puigcercós, afeblit i cremat pels seus. La seva precipitació ha quedat palesa i ha deixat en una bona situació a Josep-Lluís Carod-Rovira que va saber fer un gran discurs, demanant unitat a tots i cadascun dels dirigents de les 4 tendències. Carod va saber retirar-se a temps i ara, des del govern de la Generalitat, ha de saber mantenir la distància i el consens amb el partit per tal de fer avançar la seva proposta del 2014 i, a la vegada, la seva candidatura com a cap de cartell d’ERC a les eleccions nacionals del 2010. Un fet, ara, molt més possible que abans del congrés del dia 14.

Des d’aquest col•lectiu hem defensat que a ERC no hi sobra ningú. I, als dirigents actuals, cal sumar-hi desenes i desenes de nous dirigents que potser encara no són militants però que tenen una gran projecció en la societat civil, el sindicalisme i el món intel•lectual. Però a fi que això sigui possible, cal obrir vies de consens, deixant de banda enfrontaments personals i posant per davant els interessos de la nostra nació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!