marginàlies

Un llenç en blanc amb un grapat de taques
de colors primaris distribuïdes
a l’atzar fa creure que pot distreure
la ullada àvida de mirera enterca
proveïda de mans esplugadores
que no defugen el tacte de cap
cos glatent amb voluntat d’alba roja.
Grallen quatre corbs que no es deixen veure.
Qui sap si esperen qualque poderós
en fuita per celebrar la fugida.
Gruen la llibertat el qüern de pinces
que subjecten els gallardets somorts
que no poden contenir la impudícia.
Sons trencats de ferroveller acompanyen
el capficó en el llot dels brins d’idees
que enyoren l’aigua i l’aire que reclamen
el desarborament de l’escafandre.