marginàlies

Avui, 9 de setembre, fa sis anys que ens deixà Montserrat Abelló i Soler, poeta i traductora, que havia nascut a Tarragona el febrer de 1918. Tot i començar a publicar als quaranta-cinc anys -l’any 1963 publica el seu primer llibre de poesia, “Vida diària”- és una de les veus més destacades de la literatura catalana dels darrers temps. L’any 2008 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Interessada per les poetes anglosaxones, tradui obres al català de Sylvia Plath, o Adrienne Rich, entre d’altres.

L’any 2002 l’editorial Proa reuní la seva obra poètica en un únic volum, “Al cor de les paraules (1963-2002)”.

Montserrat Abelló escrivia perquè estimava les paraules i el seu so la fascinava. I també perquè estimava la vida, “així, la faig meva moltes vegades”.

Lluitadora incansable per tota mena de drets, especialment per les causes del feminisme, segueix dient sense cansar-se:

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

(“Dins l’esfera del temps”, Barcelona: Proa, 1988)