CRIATURES AL MARGE: A CREURE I PROU

Aquests dies es tornen a obrir les escoles amb tot d’inquietud i preocupació. Des de fa estona se’n parla, d’aquesta obertura, i  tots els agents implicats hi han dit la seva. La COVID-19 ho ha aixecat tot a l’aire i en aquest tot les mancances i deficiències del sistema educatiu s’han tornat a posar de manifest amb més claror que mai. Centrant-nos en l’escola pública, s’ha vist clarament, per exemple, que faltaven ensenyants, raó per la qual, amb tota lògica, s’han augmentat molt les veus que de fa temps alertaven d’aquesta situació. D’altra banda, les famílies també hi ha dit la seva i els claustres de professors fan mans i mànigues perquè aquest retorn sigui el menys traumàtic possible.

S’han sentit, a més, veus que, de la mateixa manera que encoratjaven els metges en els pics més amargs de la pandèmia, ara també fan arribar al professorat el seu suport, actitud que s’ha d’agrair, òbviament. Però en tot aquest debat més obert que mai, no ens hem preocupat gens de saber què pensen de tot plegat  les criatures, que són les grans damnificades d’aquesta “nova normalitat escolar”; vull dir des de l’educació primària fins al batxillerat, alerta! Totes les parts del sistema educatiu s’omplen la boca de dir que ho fan per ells, per als escolars, però no se’ls ha escoltat en cap moment i em sembla una irresponsabilitat.

Per tal de fer més segura l’aula s’ha limitat el nombre d’alumnes per classe, s’han desdoblat cursos, s’han creat “grups bombolla”…, però, n’hem fet partícips els alumnes, d’aquesta nova arquitectura escolar? Els hem dit que probablement no podran estar amb els amics de sempre, que els han separat sense seguir cap més criteri que l’ordre alfabètic del primer llinatge? Els hem explicat que el pati ja no serà el que era, que deixarà de ser un agent socialitzador més perquè només podran estar amb els integrants de la seva “bombolla” que no hauran elegit, precisament?  I no ens convindria fer feina amb ells, també, i no només per i per a ells?

Les criatures i els joves sols han de creure en el sentit d’obeir, vet-ho aquí ; creure és criança. I per aquest camí no anam enlloc. Per això, tot el meu suport als alumnes que comencen unes classes noves que, en la pràctica, no els han tingut gens en compte a l’hora d’enginyar-les.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *