CONCERT DE TISORES

Tenia una tisoraria en un dels edificis més emblemàtics de la ciutat que ocupava tres plantes intercomunicades per una escala de caragol tota de fusta noble que no feia gens de renou, i tenia segles. Tisores per a tot tipus d’usos, i de totes les mides i dissenys imaginables. Des d’unes d’or que a penes es podien usar de tan menudes però perfectament treballades per tallar les ungles dels nadons, fins a unes enormes, però elegants, molt ben obrades també, de titani enriquit capaces de tallar qualsevol teixit, metall o fusta. Tisores de totes formes, des de les clàssiques més manejables per tallar paper fins a les més sofisticades amb el tall fent ones que, segons les explicacions que donava als clients, servien per tallar amb gràcia els pensaments més descambuixats. La joia, però, eren unes tisores en forma de simitarra, multiusos, feta amb els metalls més durs perquè el tall fos sempre net i executat amb el mínim esforç, però amb tot de metalls preciosos, raó per la qual el seu preu era a l’abast de molt poques butxaques.

Era ell personalment, vestit com si anàs a l’òpera, qui rebia els clients estrenyent la mà als senyors i besant-la a les senyores. Amb el somriure més impostat, els demanava quina tisora volia i depenent de la demanda els remetia a un o altre dependent. La música que pretenia adornar l’ambient, en tota lògica, era tota d’adaptacions d’obres de música culta al so de tota mena de tisores tallant l’aire.

La part del negoci que més el divertia i on perdia la compostura era a l’hora de les demostracions: si era per tallar carn, carn es tallava; si eren per tallar pensaments borinots, pensaments borinots demanava a qui les volgués comprar. I es divertia perquè, inevitablement, les demostracions es convertien en un concert d’esglais que posaven la veu al concert incessant de tisores.

Donava molt, la tisoreria, l’havia fet molt ric i molt conegut a la Ciutat, a més, pels encerts a l’hora de recomanar unes o altres tisores. Fins i tot corria la brama que, a banda de les tres plantes atapeïdes de tisores, en el seu despatx en tenia d’altres molt especials per tallar qüestions que requerien finesa extrema perquè el resultat fos el desitjat sense deixar petja…

En despertar del son, notà que tenia el coll de la camiseta de dormir dins la boca, com les criatures quan denten, i que amb les dents semblava que ripuntava.

Debades cercà un interpretador fiable de somnis.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *