LA PELL DE BRAU
Taller personal de J. Soler i Àlvarez
ENTREVISTA A JOAN CARRETERO A TRIBUNA CATALANA
Joan Carretero (Tremp, 1955) és el candidat de Reagrupament.cat (RCat) a la presidència d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Ha estat alcalde de Puigcerdà durant vuit anys i va ser conseller de Governació i Administracions Públiques en el primer Tripartit. Es presenta juntament amb Rut Carandell, que optarà a la secretaria general. En l’entrevista, Carretero defensa que ara “toca rellançar Esquerra” perquè es troba en una fase “decreixent i d’estancament”. Creu que l’aposta pel Govern d’Entesa ha significat “abandonar l’eix nacional”. I, per això, reclama que el partit recuperi la llibertat nacional “com a objectiu prioritari”. També denuncia que els sectors de Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós es beneficien dels recursos del partit per fer la seva campanya.
RCat aposta per rellançar Esquerra. Per què? És evident que el partit es troba en una fase decreixent i d’estancament. Esquerra ha de recuperar el creixement que va tenir fins el 2003. Ara, ens toca rellançar el partit i trencar amb els resultats de les darreres cites electorals, que han estat molt dolents.
Què proposen per canviar aquesta dinàmica? Defensem el projecte original i originari d’Esquerra. El partit ha de centrar els seus esforços en l’eix nacional. Hem de tenir com a objectiu prioritari la reconstrucció nacional i conduir Catalunya cap a un Estat propi. Així mateix, el partit té la responsabilitat d’aportar el màxim benestar possible als ciutadans. ERC té l’obligació de fer de Catalunya un país de Champions, amb unes infraestructures adequades, una indústria competitiva, un bon sistema educatiu… Però, repeteixo, l’objectiu prioritari és la llibertat nacional.
Què els diferencia de la resta de candidatures per dirigir Esquerra? Els altres aspirants han apostat clarament pel segon Tripartit. Una decisió que significa abandonar l’eix nacional, a canvi d’una suposada gestió, d’una suposada pluja fina. Des de RCat, pensem que hem de recuperar l’eix nacional com a prioritat. Això és el que ens distingeix de les demés opcions.
Tot i això, no creu que les diferències entre els aspirants es troben més en la forma que no en l’estratègia? La nostra candidatura és absolutament una alternativa a la situació actual. Les altres tres opcions, en principi, estan d’acord en el que s’ha fet fins ara. En canvi, RCat planteja una estratègia absolutament diferenciada de l’actual.
En tot cas, ningú es planteja abandonar el Govern… Opinem que el segon Tripartit és molt dolent per Esquerra i, sobretot, pel país. Per tant, de la manera com funciona, entenem que no hi hem de continuar. Qüestionem profundament el Govern d’Entesa, però no volem ser els que el trenquem perquè sí. I hi ha qüestions fonamentals per les quals no podem continuar a l’Executiu.. Per exemple, Esquerra no pot donar suport al Govern si continuen espoliant els nostres recursos, si el Tribunal Constitucional tomba l’Estatut o si TV3 no es veu al País Valencià.
També coincideixen en la necessitat de penetrar en l’electorat de l’àrea metropolitana de Barcelona… Però el mètode ens diferencia completament. No podem arribar als electors de la regió metropolitana, fent de satèl·lit del Partit Socialista de Catalunya (PSC). Fins ara s’hi ha volgut entrar fent d’escolanets dels socialistes. I, evidentment, ha estat un fracàs. Hi hem d’arribar presentant-nos tal com som, deixant clar els nostres objectius i explicant quina és la nostra manera de veure la realitat, que hauria de ser molt diferent a la del PSC.
Tampoc han mostrat el seu desencontre en la celebració d’un referèndum d’autodeterminació pel 2014… No posem tanta èmfasi en la data, ens és igual si és dos anys abans o després del 2014. Nosaltres defensem que si no hi ha una construcció nacional potent serà impossible guanyar el plebiscit, el 2014 o el 2044.
Hi ha la possibilitat d’ajuntar-se amb alguna altra candidatura? Abans del 7 de juny -dia de les eleccions a ERC -, no.
Tot i això, el candidat d’Esquerra Independentista (EI) a la presidència d’ERC, Jaume Renyer, els hi ha proposat consensuar una ponència conjunta pel Congrés. Hi estan disposats? Ens ho ha ofert a títol personal. Hem intentat reiteradament arribar a acords amb EI, però ens han dit que era impossible signar iniciatives conjuntes. Per tant, l’experiència ens demostra que fins ara ha estat impossible.
Un simpatitzant de RCat, en el seu bloc, apunta que en el sector que vostè encapçala hi ha la sospita que EI va néixer com “una maniobra” orquestrada des de persones pròximes al secretari general d’ERC, Joan Puigcercós, per intentar “tapar el creixement de RCat i no deixar en mans d’algun incontrolat la crítica a la direcció del partit”. Hi està d’acord? Si algú de RCat té sospites, se les queda per ell.
Però, vostè hi està d’acord? No sóc qui ha donar les explicacions per les quals es va crear EI, que ho diguin ells.
Vostè ha demanat “joc net, tenir els mateixos mitjans que la direcció i poder disposar de l’estructura del partit al territori per fer arribar la nostra alternativa als militants”, s’han trobat amb alguna dificultat? Sí. En algunes seccions locals ens hem trobat amb impediments. Continuem reivindicat, com pot no pot ser d’altra manera, joc net i que tothom tingui els mateixos mitjans a l’hora d’arribar a la militància. No entenem com alguns poden utilitzar els mitjans del partit per fer la seva pròpia campanya.
És refereix als sectors de Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós? Evident. Utilitzen tots els recursos que tenen a l’abast per fer la seva campanya. És injust, tothom ha de disposar dels mateixos mitjans que són del partit i amb la mateixa proporció.
Ja tenen l’aval de signatures suficient per poder-se presentar? Estem treballant per aconseguir-ho. Ara, visitem seccions locals i parlem amb militants per demanar-los el seu suport. Quan toqui presentar-ho, esperem tenir les signatures suficients.
Què farà Reagrupament.cat si no guanya? Exactament el mateix que fem avui, treballar.
Creu que les candidatures que perdin han de formar part de l’Executiva del partit? Pensem que la direcció d’un partit que vol créixer i ser representatiu de la societat, ha de ser el màxim plural possible. Per tant, seria bo que les diferents sensibilitats estiguessin recollides a l’Executiva. No pel que fa al repartiment a quotes de poder, sinó de representativitat.
Si és elegit president d’Esquerra, amb qui és partidari de pactar en eleccions catalanes del 2010? El primer que hem de fer és créixer per convertir-nos en un partit majoritari. Però nosaltres només podem formar govern amb aquells partits que tinguin la intenció d’avançar des del punt de vista nacional i caminar cap a un Estat propi. Serà condició indispensable el compromís per anul·lar l’espoli fiscal i perquè el país pugui decidir el seu futur en plena llibertat.
S’ha de posar el comptador a zero amb Convergència i Unió? Ho hem de fer amb tothom. Perquè amb els nostres socis de Govern també hem iniciat una mala relació de submissió i satel·lització. Per tant, comptador a zero amb tots els partits
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els altres candidats a President han demostrat que han errat i el que és pitjor, no volen reconèixer de l’errada.
l’Ernest Benach no només ha participat d’aquesta estratègia, sinò que a més a més ha estat el què ha impedit que un candidat elegit per votació per els militants, no pogués ser candidat oficial, perquè volia ficar el seu amic. Gràcies això a Tarragona no tenim cap diputat. A més ningú pot dubtar que ell és l’home de palla de Carod i jo no vull un president supeditat a ningú més que als militants!.
En Puigcercós, ha ficat tanta zitzània dins del partit que ara Esquerra sembla més un partit de col·locació de càrrecs que el qui és mou no surt a la foto, que un partit polític que vol aplicar el seu programa. Esta totalment atrapat per els lligams de favors i amiguisme amb els seu entorn i jo diria fins i tot amb el Montilla.
En Jaume Renyer, que li tinc tota la meva consideració perquè s’ha desmarcat de la estratègia actual, no el veig més que com un president de conveniencia mentre Uriel controla el partit a semblança el que Puigcercós va fer amb Carod. Si en Jaume vol fer realment de President, a les hores segur que toparà amb Uriel i haurà de triar, o ser com en Benach un home de palla o trencar amb Uriel i això provocarà més crisis.
En definitiva, no és tracta de ara inventar-se referendums per al 2014 (*) o televisió per els militants (increible !) o moltes altres propostes , que per molt bones que siguin, ningú a part de militants verges o inocents, ningú de la ciutadania es creu, ni tants sols ells mateixos que ho proposen!.
Només el tàndem Joan Carretero i la Rut Carandell te credibilitat i capacitat per fer que els 350.000 vots que es varen quedar a casa, tornin de nou a ERC.
Salut i Independència.
(*) Per cert, abans que en Carod es tregues de la maniga la proposta del referèndum 2014 per la conferència, jo en el meu humil bloc , ja havia començat a escriure un Projecte per al Referèndum, que ara mateix, està “congelat” en el Facebook en espera que s’acabi aquest congrés d’ERC. Jo vaig decidir que aquest tema és tant important per la meva pàtria, que no s’ha de fer servir per fer campanya electoral dins d’un partit que suposadament tots som independentistes!.
Però per desgràcia veig que en Carod, en Benach, en Puigcercós i Uriel no tenen cap mania en fer-ho servir per la seva propaganda.
Salut i Independència
Manel des de l’Exili