LLIURES DELS PODEROSOS

Avui la república –Sereníssima per més precisar- de San Marino fa 729 anys. És la república més antiga i petita d’Europa, i el tercer estat més reduït del món. No pertany a la Unió Europea, però forma part del Consell d’Europa i adoptà l’euro com a moneda.

Va ser fundada per un picapedrer cristià de nom Marí, el diaca, d’aquí el nom de l’estat, que, fugint de Rimini de la persecució cristiana de l’emperador Romà Dioclecià es refugià en el Mont Titano on hi fundà una comunitat cristiana. Marí havia nascut a Croàcia, a l’illa de Rap. Val a dir que la vida d’aquest fundador és prou extraordinària per no atendre-la.

Conta la tradició que Marí s’estigué a Rimini dotze anys predicant el cristianisme, però vet aquí que un bon dia apareix una dona vinguda de Dalmàcia que declara ser la seva legítima esposa, intenta seduir-lo, no ho aconsegueix,  i el denuncia a les autoritats. Marí fuig de Rimini i es refugia en una cova, però al cap d’un any qui diu ser la seva legítima esposa el descobreix i el torna a seduir. El diaca aconsegueix fer-se fort a la cova i s’hi estigué sis dies sense menjar ni beure res. Davant aquest nou fracàs, la dona torna a Rimini i declara que tot era fals i que havia acusat injustament Marí.

És en deixar la cova, que Marí puja al mont Titano i hi funda la comunitat construint una ermita que dedica a sant Pere.  En acabar-se les persecucions cristianes, el bisbe de Rimini el reclama per consagrar-lo diaca. En tornar al mont Titano muntant el seu ase, és atacat per un os, que mata l’animal. Davant l’endemesa, Marí, el diaca, ordenà a la fera que substituís l’ase en les feines que feia i l’os va creure. D’aleshores ençà varen fer colla en les ocupacions més exigents.

Val a dir que el fill de la propietària dels terrenys on Marí edificà la primera ermita es queixà d’aquella okupació i diuen que Marí, davant aquella irada reclamació, demanà al Senyor que controlés la fúria del jove i, just en aquell moment, quedà sembrat, com si l’hagués signat un llamp. Sa mare, en veure-ho, demanà a Marí que el guarís i, a canvi, ella i els seus familiars es convertirien al cristianisme i, a més, li cedirien la terra on volia ser enterrat. I així ho va fer i així va ser.

Segons la tradició, Marí el diaca morí el 3 de setembre del 336 i abans de fer-ho reuní els que vivien en el seu assentament i els deixà aquest missatge: “Relinquo vos liberos ab utroque homine”, que traduït a l’atropellada vol dir: us deixo lliures d’ambós homes, que no eren  altres que l’emperador romà i el Papa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *