LA PELL DE BRAU

Després del procés estatutari, Esquerra Republicana de Catalunya ha patit una crisi de credibilitat i de confiança amb una part substancial del seu electorat. Si bé és cert que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya vam obtenir un resultat digne, les eleccions municipals de maig del 2007 i les recents eleccions espanyoles han evidenciat un cicle de clara davallada.

+ info

Tot i que moltes de les reivindicacions pròpies del partit han estat adoptades per bona part de les forces polítiques catalanes,  una proporció significativa de l’electorat que el 2003 i el 2004 havia dipositat la seva confiança en nosaltres s’ha quedat a casa o bé ha optat per altres formacions polítiques. Diverses raons han provocat en els nostres votants una sensació de desorientació que ha evolucionat cap a la desconfiança, aguditzada per l’ombra permanent de les divisions internes.

Tanmateix, durant aquest cicle electoral i per efecte de l’impuls del 2003-2004, ens hem convertit en un partit gran, que ha hagut d’afrontar una important crisi de creixement. No ens està resultant fàcil passar de ser un partit de resistència i d’oposició a un partit de govern amb responsabilitats a la Generalitat de Catalunya i al món local. I  també es manifesta la dificultat d’adaptar les estructures organitzatives a la nova dimensió assolida i a les necessitats derivades de la presència institucional.

És hora, doncs, de passar pàgina. És hora de posar en marxa l’Esquerra del futur. Un partit del segle xxi, modern, gran i renovat, capaç d’aprofitar amb intel·ligència, transparència i eficàcia el seu capital humà, tot disposant, en cada moment, dels millors efectius per a la tasca més adient. Aquests han de ser els nostres objectius: aprofundir, qualificar i actualitzar el debat polític intern; renovar les bases teòriques del nostre republicanisme, del nostre catalanisme i del nostre esquerranisme; i eixamplar les bases socials del partit per tal d’incorporar plenament la diversitat de la societat catalana.

Si no som capaços d’incorporar aquests elements a la dinàmica diària del partit, no podrem treballar de forma adequada per la causa de la justícia, de la igualtat, de la llibertat o de la independència nacional. I volem un partit que serveixi aquestes causes i no pas usar-les com a coartada estètica o com a embolcall ideològic. Ens cal, doncs, un gir de prioritats en l’acció política per poder guanyar-nos el respecte dels nostres conciutadans i conciutadanes. Des del govern local o nacional, des del carrer, des de la tasca quotidiana i decidida en tots els camps de la nostra acció política. Així és com podrem teixir un projecte inclusiu, obert i integrador, transformador de la societat i compromès en una millora sostinguda de la qualitat de vida de la ciutadania.

Amb el desenllaç del procés estatutari, Catalunya s’ha d’encaminar cap a una nova etapa política. A la societat catalana se li ha negat una part substantiva dels instruments polítics necessaris per a fer front a la mundialització que havien estat recollits en l’estatut del 30 de setembre del 2005. Però Catalunya no pot continuar perdent capacitat i oportunitats, frustrada en una autonomia de règim comú, mentre l’Estat afavoreix la centralització i concentració econòmica cap a Madrid. És en aquest marc que pren tot el sentit la voluntat de plantejar una proposta articulada pel dret a decidir, per tal que pugui ser sotmesa a consulta amb el poble de Catalunya l’any 2014.

Però només una Esquerra més forta i profundament renovada pot esdevenir l’instrument adequat per assolir aquest objectiu, separant les responsabilitats de govern de les de partit; aconseguint que les diverses sensibilitats existents puguin conviure amb mecanismes transparents, eficients i democràtics de funcionament, i donant la paraula i facilitant l’accés a noves responsabilitats de lideratge a la generació emergent que segueix a les que fins ara han ocupat els principals espais de decisió del partit. Cal aprofitar l’embranzida i la renovació que noves veus, noves cares i noves maneres de fer poden aportar. La renovació i l’experiència han d’anar de la mà. No és tan difícil: només cal que el mèrit prevalgui per damunt de les fidelitats personals, que la formació sigui prioritària i continuada, i que obrim portes i finestres a un projecte de partit on tothom qui ho vulgui pugui aportar el seu esforç. Volem una societat republicana, i també un partit que begui de les essències del republicanisme en la seva concepció més actual i, per tant, que se les apliqui en primera instància.

Finalment, cal saber amb detall i precisió cap on volem anar, el full de ruta, l’estratègia política. Catalunya pot convertir-se en un dels principals escenaris europeus on es configurin els nous models de societat del segle xxi, marcats per la globalització, la coexistència de cultures, llengües i sistemes de valors, pel canvi econòmic lligat a les noves tecnologies i al coneixement, i pel sorgiment de noves identitats i nous subjectes polítics. Podem optar per ser actors en aquesta veritable revolució o bé quedar-ne al marge. Podem romandre en un passat d’essències i somnis de falsos paradisos perduts, o bé esforçar-nos per atrapar un present que se’ns escapa i provar de condicionar el futur. A l’espai d’esquerres i sobiranista, que és el nostre, li cal una crítica sistemàtica de la pròpia tradició; incorporar moltes idees noves i treure’ls la pols a algunes d’antigues; marcar amb claredat els objectius; definir les prioritats i les etapes, i dibuixar els escenaris possibles i les polítiques d’aliances, al servei dels objectius comuns i no pas de les ambicions personals de ningú.

En aquest proper congrés, apostem per incrementar el rigor i l’exigència en la feina feta a les instàncies de govern. Apostem per una profunda renovació del partit. I apostem també perquè la tria del futur candidat o candidata a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 es produeixi quan el debat de les idees i les polítiques hagi estat abordat, el partit s’hagi renovat i s’hagin donat les millors garanties perquè l’elecció recaigui en qui millor expressi i representi el nou horitzó. Seria absurd fer-ho a l’inrevés. I volem que això ho faci tota la militància, de manera directa, a través del vot, la màxima expressió de democràcia en qualsevol organització. Un debat democràtic i organitzat no debilita una organització política, sinó que la reforça. Si sabem encarar de forma correcta el debat congressual i el procés d’elecció del proper candidat o candidata a la presidència de la Generalitat, el partit en sortirà netament reforçat. Per això apostem amb tota convicció per la unitat i la renovació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!