L’ESCOLA, LA COVID-19 I EL PARE NOEL

El meu preceptor major, si fos el president del Govern o la presidenta Armengol, o qui sigui que ho ha de decidir, no obriria les escoles el mes que ve. I ho diu ple de coneixement. Cap dels que han de prendre la decisió no li ho ha demanat, i això que és la part més principal del dilema, però considera que si no s’han de reprendre les classes com les varen deixar el passat mes de març i amb les mateixes condicions, convé molt més no obrir. Per què hem de començar el curs amb màscara, amb distància de seguretat i, en alguns casos, amb no tot els amics, es demana amb una seriositat que imposa. Si la COVID-19 segueix fent matx i mal, sosté, val més esperar que acabi de fer-ne i, sense ella tocant-nos la pera, la salut i la paciència, començar l’escola com ha de ser. Tanmateix, en haver-hi un positiu, apa, a activar quarantenes o a tancar l’escola i torna’m-hi  torna-hi a fer classes i deures a casa. Això és un desgavell!

I quan intentes explicar-li que en la decisió d’obrir les escoles hi intervenen molts d’actors i factors diferents dels alumnes i moltíssimes altres circumstàncies que res tenen a veure ni amb els professors ni amb l’ensenyament, et mira amb els seus ulls de mar que ultrapassen tots els colors i et diu que ho sap bé, clar que sí, però que ells, els infants, acaben fent sempre, sempre, el que volen i interessa als grans, mai al que volen ells, els alumnes, les criatures. I la raó li passa per damunt.

El preceptor menor, en canvi, es reserva l’opinió, que també la té, evidentment: per poca alçada que faci el seu magí nou de trinca, gens contaminat, elabora les pensades més exquisides. Per donar-ne una pista, del que pensa,  recupera del cove de les juguetes més comunes el vestit gens primmirat de pare Noel que el Nadal passat aparegué com per art de màgia i a mi em regala una guitarra elèctrica i a son germà un tamborino.

Deu trobar que parlar de la COVID-19 i de l’inici condicionat del curs, i de no sortir de tanta xarrameca coronavirusada, és tan pesat com vestir-se per exhalar la rosa en plena canícula. I ens queda clar que n’està tip de no sentir res més que pandèmia, virus, COVID-19, contagi, quarantena, asimptomàtic (nom que no li agrada gens), màscara, peceerra, convivents i mesures preventives.

Ens envia allà on no hi plor, clar. I la raó també li passa per damunt.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *