marginàlies

Proclama que el seu tros de terra tacat de garrovers vells i alguns ullastres té tanta set i és tan escarransida que no pot acollir soterraments i encara menys de persones.

I tanmateix mai no es cansa de tapar el rocam i les terrasses amb terra manllevada que pentina la primera ventada i esbandeix les pluges inaugurals de la tardor.

Per això diu que les roques, sadolles de nutrients, li han ensenyat a enfilar pensaments substanciosos i a descriure el recorregut sinuós dels desitjos quan volen ser somnis.

I els parla dels seus pesars i del quequeig del seu cervell quan aquesta mena de calitja amb molta de sorra en suspensió li enterboleix els ulls.

I diu que va ser el rocam del seu tros de terra sense força qui li desaconsellà barrobinar el penya-segat que fa discursejar en excés la mar i li omple de bromera els cocons que neteja cada dia i les copes dels garrovers que fan de ventalla als seus records.