marginàlies

Observat de prop, en Manoel no fa la sensació que fugi de res perquè tampoc no deixa gens clar cap on vol anar. De la mateixa manera, t’adones que no nota la seva extrema feblesa, la seva corprenedora fragilitat. Els resultats de la darrera serologia indiquen que està curat de les infeccions que li han acabat afectant seriosament el cor, el fetge i, en grau per determinar, el cervell.

Es mou com si treballés a escarada, el darrer signe visible de la seva feina de cambrer. Només es té a ell i a una cosina -que no sembla reconèixer- i que només vol saber si està a cobri, res més. Que no li parlin de les necessitats que manifesta el seu cosí enigma. Té el cor en un fil i tanmateix segueix fumant; menys que abans, diu, però fuma i res no indica que ho vulgui deixar.

Mai no ha sortit de les frases simples i d’elaboració ràpida, de les que no contemplen la concurrència de subordinades, i el seu mirar no és gens escrutador: com si miràs sols per no topar amb res; una mirada sense consciència. Per això i per altres raons insondables, la seva expressió facial no té gens d’entitat, només indica que és allí com hi és, o hi podria haver, un gorrió teulader, una vespa o una rosa que es bada.

Algun cop se l’ha vist fullejar el diari com si en jutjàs la composició, simplement, juga al parxís -tant li és perdre com guanyar- i li agrada el futbol televisat, que segueix amb un mutisme  contagiós. Fa les feines que se li encomanen sense cap retret ni impediment, però amb el mateix demble calm i asèptic que juga al parxís. Moltes tardes s’asseu sol sota la porxada, mirant fix en un punt indefinit durant molt de temps, com un pensador que espera que algú el retrati o en faci una escultura.

No expressa res, en Manoel, però té mal de fer amagar que ha arribat on és i no a peu pla, precisament, sinó rodolant com tots els que compleixen penitència i estan disposats a fer propòsit d’esmena. Diu el que li convé dir sense detalls ni artificis, en Manoel, i tanmateix no pot fer callar ni el seu silenci malalt, ni el seu avès maldestre pel mimetisme, que ho diuen tot encara que no ho entenguem o no ho sapiguem interpretar.