UN REI, DUES PRESIDENTES

La presidenta Armengol informà dies passats al rei Felip VI que l’arxipèlag és la regió del seu regne que pitjor passarà aquesta crisi sociosanitària i econòmica -que serà llarga i mala de passar-, raó per la qual necessita la solidaritat de les altres regions. Ho va fer en el decurs del «despatx» que el monarca reserva a les autoritats illenques quan comença les vacances reials a Marivent, que és de tots els mallorquins i no el podem fruir perquè el té la casa reial, sa casa, en exclusiva.

Criden molt l’atenció, aquestes trobades absolutament protocol·làries, de les quals sols en sabem el preàmbul, reflectit en les fotografies de rigor, i el final, quan el/la «despatxat/ada» diu el que vol en roda de premsa. Sempre he estat endarrer de saber què es diuen i com s’ho diuen; qui pregunta i com, i qui respon i de quina manera. No obstant, la idea general que ens feim tots d’aquestes trobades és que no són més que una forma d’homenatge (vassallatge?) al cap de l’Estat; un instant per als somriures més institucionals i prou.

Atenent al que diu la presidenta Armengol que digué al rei Felip VI, jo hagués aprofitat per dir-li que, més que cercar la solidaritat de les altres regions -que també!-, el que volem els illencs mediterranis del Regne d’Espanya és que ens pagui, aquest regne, tot el que ens deu, que és tant, que respon al nom d’espoli. Només això, i per ventura ens entendria. I recordar-li que, entre això i part del pastís que generen els ports i aeroports de l’arxipèlag, i que ens neguen per mera golafreria, podríem lligar els cans de la nostra pobresa amb altres sobrassades.

La presidenta Cladera, per la seva banda, també parlà amb el rei Felip VI de la delicada situació per la que travessa Mallorca, de la necessitat de seguir insistint a Brussel·les que ens calen recursos per afrontar amb garanties aquest sotrac global, i li agraí que ell i la seva reial família segueixin venint a estiuejar a Marivent, fet que genera normalitat i tranquil·litat. D’aquesta manera, digué públicament que, tant ell com la seva família, són «la millor promoció per a l’illa».

Això d’instrumentalitzar el rei, fent-lo passar per cartell publicitari universal, no crec que sigui reialment correcte. A més, per molt que digui la presidenta Cladera, els millors promotors turístics de Mallorca som els mallorquins que hem renunciat a tot, absolutament a tot -als drets laborals, a la tranquil·litat, a la cultura, a l’educació, a l’observança primmirada al medi natural i als seus recursos…- perquè els hotels s’omplin durant tot l’estiu i part de l’hivern.

I això no és «monocultiu turístic»; és, clar i català, una calamitat que ens porta a la ruïna. I dir això i així no és turismofòbia: és, clar i català, fòbia a la rapinya, a la depredació, al malbaratament absolut al cost que sigui.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *