marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 d'agost de 2020
0 comentaris

DEL VESPER A LA MESCALINA

En el vesper de la persiana hi continua el moviment habitual. Amb les abelles i les vespes hi mantinc una relació nefasta que, en certs moments, esclata en violència: són insectes que no em plauen, com hi ha tantes persones que tampoc no em fan el pes. Però sembla que aquests himenòpters vulgars  se n’han adonat i, com a revenja, m’han picat moltes vegades sense que de la meva part hi hagués provocació, en tot cas moviments defensius més o menys bruscs. Al meu torn, sense respondre a cap atac, també les he perseguit fins a la mort –quina  expressió!- amb insecticida en esprai, conscient que aquest botxí és molt perjudicial per al medi natural. Ja ho sabem, que quan la ira es desferma no repara en res.  Tanmateix, amb el vesper hem arribat a un punt d’entesa: mentre em permeti obrir i tancar la persiana quan sigui i vulgui, sense cap hostilitat, no importunaré les vespes. Si m’ataquen, respondré amb contundència. Si som capaços de mantenir aquesta entesa, en arribar l’hivern, lliure d’estadants, despenjaré el vesper i conte contat, conte acabat. De moment, tot i les reticències d’una banda i de l’altra, l’acord persisteix i no s’ha produït cap moviment en contra.

És mirant de lluny el vesper i fent fer aquestes marrades al magí que pens en la paraula nova que he après avui llegint a espicossades. No és cap meravella, no enlluerna ni refina el coneixement, però m’ha reclamat atenció preferent i això li ha permès gaudir del minut de glòria que tots desitjam: mescalina, l’alcaloide aïllat del peiot, d’efectes al·lucinògens. Mot de dicció amable amb aires de diminutiu que el presenten com de joguina, i la juguera que encomana  allò que designa no té res d’infantil. Si va a dir ver, l’hauria d’haver sentida o vista abans, a la mescalina, que no és mot antic o empegueïdor. I per ventura algun cop ens hem topat i ens hem fet els desentesos. Avui, però, ha volgut que li fes cas.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.