LES GRAELLES DE SANT LLORENÇ

Som dels que, per edat, en la nostra infantesa i primera joventut encara vàrem ser a temps de llegir –o sentir contades- vides de sants i santes. A través d’elles, els catequistes d’aleshores pretenien despertar en aquelles ànimes nostres a mig fer -i més emmilocades que afermades- la virtuositat que es requeria per conquerir la vida eterna, car aquesta vida, talment una mena de via dolorosa de distinta intensitat o una llastimosa vall de llàgrimes, no era més que el cancell de l’eternitat en plenitud que sols viurien per a sempre més aquells i aquelles que tot ho feien per amor a Déu i del sacrifici perenne, la mortificació sense repòs i la repressió de tot allò que donava gust, en feien camí de salvació.

D’aquestes vides, a mi m’interessaven sobretot els martirologis i, més encara, les diferents formes en què mataven els cristians. No sabíem què era la mort, però les formes de matar ens atreien amb una força esfereïdora. Aleshores no considerava que aquesta predilecció truculenta tingués res de perniciosa perquè, tanmateix, el martiritzat o martiritzada era sant o santa, la qual cosa volia dir que ja era al cel; i si s’havia salvat definitivament, reparar en detalls escabrosos esdevenia una tafaneria que no arribava a ser ni falta, raó per la qual no importava que entràs en el catàleg de les confessions freqüents.

I dels màrtirs, un dels que més m’impressionà com va morir va ser el sant d’avui: sant Llorenç, venerat per la majoria de les esglésies cristianes en ser martiritzat el 10 d’agost de l’any 258, en temps de l’emperador Valerià I, que acabà els seus dies sent presoner dels perses, ves per on, en guanyar aquests la batalla d’Edessa.

Segons la tradició, l’emperador, seguint la dèria dels seus predecessors, perseguí gairebé fins a l’extermini els cristians. Després d’ordenar matar el papa d’aleshores, Sixt II, per no adjurar de la seva fe i de no voler fer cap sacrifici als déus romans, va fer cridar l’ecònom de l’Església que no era altra que el diaca Llorenç de Roma, nomenat per Sixt II administrador dels béns cristians i responsable de l’atenció als pobres. Quan Valerià I tingué davant seu Llorenç, li exigí que li lliuràs tots els béns de la cristiandat. El sant li digué que per reunir-los necessitava com a mínim tres dies, termini que li va ser concedit. Durant aquest temps, sant Llorenç reuní els romans pobres que cuidava i amb tots ells es presentà novament davant l’emperador que, en veure aquella desfilada de miserables i en sentir de boca de Llorenç de Roma que aquells eren els béns cristians, muntà en còlera, se suposa, i ordenà cremar a una foguera aquell diaca fatxenda, però damunt unes graelles. Mai no he aconseguit esbrinar per què aquesta forma de pena de la vida tan poc freqüent. Tant quan era infant com ara no li sé veure cap cap del fil i consider que representar sant Llorenç amb unes graelles, lluny de dignificar-lo tant a ell com al seu martiri, el banalitzen, gairebé, com si no acabàs de ser martiri de debò.

Segons diuen algunes cròniques, Llorenç, tot i ser “de Roma”, va néixer a Osca i per les seves tasques administratives i arxivístiques és patró dels bibliotecaris. A més, en els nostres Països, atenent el seu martiri, és l’advocat del foc i dels oficis que hi tenen relació com els forners, els terrissers i els vidriers. Tot i el símbol permanent de les graelles, no és patró dels ferrers, que també tenen relació amb el foc; d’artesans ho és sant Eloi. I per això del foc i la foguera, també, se l’invoca per protegir-se dels incendis, que fatalment solen ser habituals en aquestes dates.

Els Perseids, la pluja de meteors o estels provocada per la cua de pols còsmica del cometa Swift-Tuttle que aquests dies es deixen veure, en donar-se als volts de dia 10 d’agost, festa del sant, també són coneguts per “llàgrimes de sant Llorenç” en al·lusió al seu martiri. I tanmateix, és més subtil i agradós pensar que són juspires del seu cos en flames.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *