marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

7 d'agost de 2020
0 comentaris

L’OBLIGACIÓ DE SER COM TOTHOM

Marivent, la Sarsuela, l’emèrit que volta pel món sense rumb – ens volen fer creure-… Una doblerada insultant sense límits i massa palaus per a una sola família que pagam a preu de sang els i les eres, els ertos i les ertes, els autònoms (i les autònomes?), els sense feina i els sense res. Molts de palaus, totes les comoditats i tots els luxes imaginables per a una sola família –a cos de rei només hi poden viure ells, una única família. Per a ella, tots els privilegis i els honors, els besamans i els llepaculs,  i cap obligació; cap obligació de ser com tothom, com els que no tenim una vida regalada, com ells, i ens l’hem de guanyar. I, a sobre, una família malavinguda en la que la reina que ara regna a l’ombra no vol que la reina, la de l’emèrit en fugida, es faci una fotografia amb les princeses, les seves nétes, a l’entrada majestuosa de la Seu de Mallorca. Una reina, l’emèrita però amb tots els honors  de quan no ho era, amb el seu reial espòs, almenys damunt els papers, aperduat, sembla, per aquest món cada cop més inhabitable i que no fa res per cercar-lo i trobar-lo, ans al contrari: es deixa veure amb els millors dels somriures pels carrers més rics de la ciutat amb les fortunes més cortesanes del món més xaró i miserable . Una filla de rei amb espòs condemnat per delictes fiscals que diuen que compleix condemna a la presó de Brieva, Àvila, Castella i Lleó, i que tenim tot el dret a pensar i creure que no hi ha posat un peu. Una filla de rei casada amb un delinqüent que també se n’anà de l’Estat, quin sacrifici!, per no molestar son germà, el rei d’ara. I l’altra princesa, sense ofici conegut, vivint de la nostra suor ara mateix en pandèmia.

I sobre aquesta família tan exemplar, privilegiada  per Franco, aquell assassí, es va fonamentar una pàtria. O això diuen i manen els que tenen la justícia pel mànec. Ella, la família, aquesta única família tan exemplar escampada pel món i no per plaer sinó per corrupció, com a garant de la unitat d’aquesta pàtria que envileix i destrueix tot allò que no s’adiu amb la seva sacrosanta i, per això medieval, idea d’estat heretada de dictadura.

I encara hem de sentir dir que de d’un arbre caigut tothom en fa estelles.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.