LA PELL DE BRAU
Taller personal de J. Soler i Àlvarez
No vaig conèixer el cas d’en Salvador fins ben entrada la meva joventut, i des de sempre he sentit ràbia quan me n’han parlat. És el meu punt feble: la injustícia. Pot amb mi i m’encoleritzo davant de situacions tan flagrants dels drets de les persones.
No he congeniat mai amb els ideals d’en Salvador, ja que no crec amb l’anarquisme, però sento que ell va ser el punt final d’un tot que va passar durant 40 anys, on les llibertats col·lectives i personals van ser prohibides per a una part del poble. Pel nostre poble.
Per les germanes d’en Salvador Puig Antich i per a tothom que tingui un mínim de sentit de la justícia hauria de sentir tristesa davant d’uns fets tant injustos com nocius per la bona praxis judicial.
Sento una immensa vergonya davant de tanta misèria i cretinitat d’aquests jutges que s’autoanomenen demòcrates, però que sota les seves togues amaguen la caspa d’un antic règim del que es neguen desprendre i malden per fer resorgir. Sento basques per tanta farum a podrit.
Ahir la Sala Militar del Tribunal Suprem va decidir no permetre que els familiars de Puig Antich presentin un recurs perquè aquest tribunal revisi la sentència franquista per la qual l’anarquista català va ser condemnat a mort i executat el 2 de març de 1974, a l’edat de 25 anys, a la presó Model de Barcelona.
El passat 23 de maig el Suprem ja va desestimar el recurs de súplica que les germanes de Puig Antich havien presentat contra la resolució que considera "inútil" i "innecessari" el testimoni de qui va ser advocat defensor de Puig Antich i la pràctica d’una pericial sobre el document de l’autòpsia de l’inspector mort, suposadament, per Puig Antich.
Us adjunto el comunicat fet per les germanes d’en Salvador.
Avui és un altre dia trist per a nosaltres. Si, l’any 1973, un Tribunal Militar es va avenir a representar una farsa de judici contra el nostre germà i el va condemnar a mort per acontentar els sectors més assedegats de sang del final del franquisme, avui, amb la distància de més de 34 anys, amb una democràcia teòricament consolidada i amb un poder judicial que hauria de ser independent de qualsevol interès aliè a la justícia, ens trobem en la mateixa situació. L’equip d’advocats que ens representa ha treballat amb eficàcia absoluta, ha reunit i presentat una àmplia bateria de proves noves amb argumentacions contrastades i contundents. Ha presentat nous testimonis i proves pericials. Això era el que legalment es requeria perquè el cas del nostre germà es pogués revisar.
Les proves de la defensa del Salvador que en el seu dia no es van realitzar o no es van acceptar, ara han estat sobre la taula de la sala cinquena militar del Suprem. D’ells depenia un acte reparador de justícia i no ho han volgut així. Davant d’aquesta indefensió decebedora que avui ens toca viure, ens preguntem en què es diferencia aquell sistema dictatorial, capaç de condemnar a mort el nostre germà, entre molts d’altres, i aquest sistema democràtic que no fa res per tancar ferides que encara supuren. Després ens demanaran que oblidem el passat i que mirem el futur. No podrem mai.
Ens preguntem si aquesta mateixa ànsia judicial que ara ha negat la revisió el que ha fet és defensar aquell nefast tribunal que, al seu temps, va signar, sense garanties processals, la pena de mort contra el nostre germà. Sabem que no estem soles en aquest moments. Agraïm l’ànim i el suport que ens fan arribar innombrables persones i col·lectius. La societat en general i la catalana en particular ha entès que el cas del nostre germà no és una qüestió estrictament personal o familiar. Hi ha en joc conceptes poderosos com la dignitat o la restauració de la justícia. Sabem que no som les úniques persones que estem en aquesta situació. I també sabem que hem de continuar fins que un dia o altre es reconegui la profunda injustícia que es va cometre, quan el 2 de març de 1974, el botxí collava el garrot amb el vistiplau d’un sistema judicial corrupte, indefensable des de la perspectiva dels temps que vivim.
Imma, Montse, Carme i Merçona Puig Antich
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No cal carregar-la tant contra els jutges, ells s’atenen a la llei. I l’esperit de la transició va consagrar la legalitat vigent del franquisme. És a dir, aquells judicis són vàlids i així els hem acceptat. Punt.
Ahir, en la sol·litud de la matinada vaig visionar la pel·lícula "Salvador" per primera vegada. Les llàgrimes que em sortiren en els instants finals són la millor garantia per a què la ciutadania tingui ben present què va fer el règim feixista amb en Salvador i que no hi haurà democràcia verdadera fins que casos com el d’ell siguin revisats.