REIS EN ESCAC: QUAN LA FUGIDA ES FA PASSAR PER SACRIFICI

El rei emèrit d’Espanya sense cap mèrit i en fuga o fugat ves a saber a quina república bananera –en consonància amb el seu regnat franquista- no vol que els seus súbdits coneguin les suposades malifetes de tot color i en molts d’àmbits que ha comès. Tanmateix, sortint per cames amb l’ajut inestimable del Govern SÁnchez –el més d’esquerres que mai hi ha hagut, diuen alguns- i acomiadant-se de son fill, l’altre rei, per carta –perquè ens facem càrrec  quin tipus de vincle mantenen els dos reis- dona tot el crèdit al suposat delicte fiscal i al probable blanqueig de capitals.

Diu Sánchez Castejón, el cínic còmplice de la real fugida reial, que una cosa són les persones i una altra les institucions, volent dir que qui suposadament ha comès actes delictius no és “la” monarquia, sinó “el” monarca emèrit, alerta! Algú li compraria aquesta filigrana torera si no ho hagués membres d’aquesta “casa” que han estat condemnats per motius semblants a les acusacions que pesen sobre l’emèrit. Qui dubta, hores d’ara, que aquesta casa excepcional, única entre totes, la borbònica, no està podrida?

Clar que els llepaires deixebles del dictador que el feren rei i maldaren per construir la història que més els interessava, segueixen fent el millor que saben, perquè ho han mamat i s’han preparat convenientment per això: adular el rei fugit per blasmar i difamar qui no creu el seu relat. És evident que la versió oficial d’aquesta fugida  cuinada en el Govern presidit per Pedro Sánchez Castejón i vicepresidit en segona instància per Pablo Iglesias Turrión diu que el possible defraudador, rei emèrit del Regne d’Espanya, ha actuat amb responsabilitat i amb altíssimes mires institucionals.

També ho és, evident, això no obstant, que, ja que s’ha fet escac “corinnalarsenià” a l’emèrit; que se l’ha sacrificat pel bé de l’Estat, que no dels ciutadans, i de la Corona, que no de la democràcia, hem d’aprofitar la jugada per fer l’escac i mat definitiu a la monarquia. De la mateixa manera que deim als nostres joves que no cal esperar cap príncep blau ni anar a cercar cap princesa de cap color perquè no existeixen; si els advertim que l’amor romàntic queda molt bé en els contes però no tant a la vida real, prediquem-los amb l’exemple  i deixem de preferir una família per sobre de totes les altres per meres raons de sang; jubilem reis, reines, prínceps i princeses, que l’edat mitjana afortunadament ja és història. I, sobretot, acabem amb la monarquia borbònica perquè és filla i, per tant, hereva de dictadura.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *