L’ATZAR NO TÉ PASSAT

El món és un bar antic a vessar de plàstics
amb el fum del tabac i d’altres herbes tòxiques per aire
i per sòl els sobrets buits de sucre del cafè,
els gargalls putrefactes dels parroquians
i el serradís centenari de la desgana.

Els somnis fan un salt d’aigua
i només ho celebren els llibres,
que s’hi llancen per alliberar-se
de la pols que fan callar els versos
i dels peixets de plata que, devorant-los,
volen reescriure les seves històries.

“L’atzar no té passat”, es diu el bar
que fa de món, i el fat, assevera el taverner,
mai no llançarà la primera pedra
ni ho donarà tot per seguir una quimera
ni mai no voldrà viure d’engrunes, com tothom.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *