LA PELL DE BRAU

Joan Ridao, portaveu al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya ha informat que l?aprovació del decret català de primària, que Esquerra ha pactat amb PSC i ICV, garanteix que no hi haurà una tercera hora de castellà obligatòria, com pretenia imposar un reial decret del govern espanyol. L’estructura horària, per tant, es mantindrà igual que fins ara, amb dues hores setmanals per al català i dues més per al castellà. Pedagògicament, res no justifica l?increment d?hores de castellà. Per contra, encara és el català la llengua que necessita més atenció.

A partir d?ara, els centres podran elaborar el seu propi projecte lingüístic segons la realitat sociolingüística del seu entorn i podran, prèvia autorització del Departament d’Educació, impartir assignatures no lingüístiques en altres llengües estrangeres. Per primera vegada des del 1980, s’introdueix el concepte d’immersió lingüística en una norma educativa i es consagra el català com a llengua vehicular en el camp de l’ensenyament.

Esquerra ha expressat, a través del decret català, la voluntat d’anar incorporant progressivament l’ensenyament de l’anglès com a llengua franca al llarg de tot l’ensenyament obligatori.

A banda d’això, les filtracions esbiaxades, reproduïdes per la premsa amiga, que s’han fet des de la Conselleria d’Educació sobre l’anomenada ?tercera hora? són el reflex de la supèrbia d’un home que es nega a admetre l’evidència dels fets i el despropòsit dels seus plantejaments. El Decret del Govern diu el que diu sobre la tercera hora de castellà que pretenia imposar el Ministeri d’Educació: no hi ha tercera hora i pedagògicament res no justifica l’increment d’hores de castellà perquè el català segueix essent la llengua que necessita més atenció.

El decret català d’Ordenació Curricular de l’Educació Primària consagra el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament -també de l’aprenentatge en català de les estructures lingüístiques comunes entre les llengües, introdueix per primer cop el concepte d’immersió lingüística -un model reixit de cohesió i integració, reforça l’aprenentatge de l’anglès i atorga un marge de discrecionalitat a cada centre pel que fa a les hores de lliure disposició i les hores fora de l’horari lectiu.

Però Maragall va per lliure. L’esperit de la llei és claríssim i és a partir d’aquest que cal interpretar aquells preceptes de la llei que puguin resultar ambigus pel seu redactat. Ha estat el mateix cap de files de Maragall, el president Montilla, qui ha dit solemnement que la llengua que s’ha de potenciar és la catalana. I ja va ser Montilla qui va fer callar Maragall quan frívolament escampava disbarats sobre els coneixements de castellà dels nens d’Olot.

No hi ha dubte que vista l’actitud de Maragall, doblegant els genolls a despit d’uns plantejaments que ignoren la realitat sociolingüística del país, caldrà estar amatent a tots i cadascun dels seus moviments com a conseller d’Educació davant els indicis que apunten a un desig de burlar la norma del govern al qual pertany. És el president Montilla, en primer lloc, qui té l’obligació política i moral de cridar-lo a l’ordre si no atèn els plantejaments del decret. Si no fos així, la reacció hauria de ser implacable. I la pèrdua de confiança en Montilla hauria de comportar una amenaça per a l’estabilitat i viabilitat de l’actual majoria de govern.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!