marginàlies

La fiscalia espanyola segueix tractant com a ostatges els nostres presos polítics i revenjant-se’n privant-los del tercer grau penitenciari. S’han de reeducar o, millor, reprogramar, clar; els han de rentar el cervell amb poms d’aritja perquè les idees que expressen com ho fan els lliberts i els anhels de llibertat que manifesten amb absoluta claredat afebleixen les cadenes del seu poder heretat de dictadura.

No ens estam acostumant massa a tenir presos polítics?

Més oprobi, més repressió, més coaccions. Passa d’hora que els que no consentim tanta injustícia vergonyant mancomunem el que ens queda de dignitat i ens jordicuixartem, per exemple. Malgrat les restriccions pandèmiques hem de fer a saber a tothom de la manera més clara i catalana que ja n’hi ha prou. Prou persecució, prou infàmies, prou matadura, prou odi, prou manipulació, prou suplici.

Amb màscara i amb la màxima distància dels amants del dictat, fem-nos forts en els drets que ara i suara ens furten senzillament per no voler ser com ells. Ens hem demanat algun cop fins quan consentirem tanta vexació personal i col·lectiva?