LA PELL DE BRAU

Taller personal de J. Soler i Àlvarez

5 de juny de 2007
2 comentaris

L’OPORTUNISME D’ALGUNS i la VIDA DE BRIAN

La vida de Brian va alterar la vida a més d’un membre del Vaticà que la posterior "última temptació de Crist" de Scorsese. En aquest post comparo l’aparació de nous corrents d’opinió dins d’ERC amb el fil argumental de la Vida de Brian, on un dels temes que s’hi exposen és els moviments d’alliberament de Palestina, tots ells dividits entre ells i barallats els uns amb els altres, sempre essent millors uns que altres però deixant que els Romans (en aquest cas els espanyols a casa nostra) segueixin governant pels territoris.

La Vida de Brian, és irreverent fins a la mèdula, des de la primera fins a l’última seqüència, plena d’un humor sarcàstic, intel·ligent i subrealista. Aquesta pel·lícula no és una àcida blasfèmia contra la religió catòlica, sinó contra totes les religiones que busquen la salvació de l’ànima, o la pròpia de l’home (com en els partits polítics, magistralment satiritzats).

Fa uns mesos, reagrupament.cat va irrompre a la vida política d’Esquerra Republicana de Catalunya amb un missatge clar. Passats uns mesos i després de les eleccions municipals, neix un nou corrent de base anomenat Esquerra Independentista, recolzat per destacats militants independentistes com ara l’escriptor Héctor López Bofill.

Aquesta nova corrent interna d’ERC reclama una agenda política ambiciosa al Govern mitjançant una renegociació de l’acord d’Entesa i un pacte per exercir el dret a decidir. Segons l’Esquerra Independentista, és un moviment de base que té per objectiu forçar un canvi en l’estratègia del partit, fins i tot, un canvi en la direcció de la formació i que té molt clar què vol per Esquerra i per a Catalunya: "l?independentisme com l?única opció del catalanisme per vertebrar un projecte de progrés i de modernització dels Països Catalans." Així doncs, aquest moviment insta el govern a "recuperar una estratègia clara cap a la llibertat nacional i a desenvolupar, des del Govern de la Generalitat, un programa polític coherent d?acord amb les necessitats reals dels Països Catalans".

Curiosament, aquest moviment es presenta dies després de les declaracions del líder de reagrupament.cat on instava a la direcció d’Esquerra i a les bases del partit a convocar un Congrés Extraordinari per aquesta tardor. Tanmateix, en el seu manifest reclamen canviar la direcció del partit i sorprenentment, dos dels seus més destacats membres són justament copartíceps  de les decisions preses per aquest òrgan en el desenvolupament de l?estratègia per ells marcada.

Lògicament, un hauria de dimitir de les seves responsabilitats orgàniques per poder fer el que diuen que volen fer i no mantenir-se a l?Executiva Nacional del Partit i alhora criticar-la. D?això se?n diu deslleialtat, o bé oportunisme interessat.

Com deia la cançó a la pel.lícula,  ?Always look on the bright side of life?.Us adjunto el resum del manifest.

El manifest consta de 5 punts bàsics resumits aquí:

1- Cal una Esquerra independentista i majoritària: ser d’esquerres i independentista és indestriable per als promotors del manifest. Es pot aspirar al màxim en tots dos sentits: "Garantir la llibertat nacional i el progrés social del nostre poble amb un estat propi".

2- Cal lideratge polític al Govern i a la societat per construir la majoria social: diferenciar-se de la resta de partits i que Esquerra faci complir al govern els següents punts clau: 1) Un model de finançament basat en el concert econòmic, 2) El traspàs immediat de la titularitat dels aeroports i dels trens de rodalies, 3) Una nova llei de política lingüística, 4) Un model educatiu propi que inclogui la immersió lingüística a la primària i a la secundària, 5) El traspàs de les competències per autoritzar referèndums, 6) L?eliminació dels peatges 7) Un desenvolupament sostenible amb el posicionament contrari als projectes coneguts com a MAT i Quart Cinturó i a qualsevol tipus de transvasament del riu Ebre 8) Un espai comunicatiu nacional i català.

Cal impulsar i definir el procés cap a l?exercici del dret de decidir i la independència: "Si Esquerra és decisiva, ha de comprometre el Govern de Catalunya amb un procés que impliqui tornar la paraula a la ciutadania i la convocatòria d?un referèndum d?independència".

4- Cal recuperar els valors netament republicans i d?esquerres: un retorn a les característiques intrínseques de l’esquerra republicana: "L?honestedat, l?austeritat i el treball".

5- Congrés Nacional: Esquerra independentista demana a Esquerra la celebració d’un Congrés Nacional del partit abans de les eleccions generals del 27 de març de l’any vinent. L’objectiu és que "es visualitzi amb claredat i credibilitat el projecte de canvi de rumb pel qual aposta la formació".

Grup promotor

Amb el poc temps de vida, Esquerra Independentista sembla que ha captivat l’atenció de molta gent, avui descontenta. Ara mateix compta amb 200 adherits, entre els quals hi ha: Uriel Bertran, diputat al Parlament de Catalunya; Pere Aragonès, diputat i portaveu nacional de les JERC; l’escriptor Hèctor López Bofill; Núria Arnau, membre executiva d’Esquerra a Sant Adrià i del Barcelonès Nord; Toni Fullat, membre comarcal del Baix Camp; Jordi Brillas, conseller nacional per Osona; Francesc Ribot, president comarcal del Barcelonès Nord; Jordi Anguera, director de l’Agència Catalana de Consum; Xavier Fenosa, regidor de Mollet; Albert Orts, militant del Vallès Occidental, i Alfons Quera, diputat i alcalde d’Agullana.

Les reaccions

Aquesta tarda es reuneix la cúpula del partit, que serà presidida per Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós.

A més, Esquerra Independentista no deixa de ser també un element important de pressió cap al govern de Montilla. La intenció és que el tripartit s’avingui a acceptar compromisos que figuren a l’Estatut del 30 de setembre en matèria de finançament, infraestructures i política lingüística. També demanen que el Govern es mostri contrari al Quart Cinturó i a la MAT i que si Esquerra és decisiva per formar govern a la pròxima legislatura condicioni qualsevol pacte a la convocatòria d’un referèndum per la independència. El nou moviment de base aposta de "tornar a posar l’independentisme a l’agenda política".

Dit això, la disbuaixa està servida.

  1. Benvinguda sigui. Calia remenar la sopa que s’hi feia crostra. I ja n’hem tingut una de 23 anys i sols ens faltava que ho volguessin repetir i amb un perfil més baix encara.
    Ara toquen decissions valentes i difícils. I arriscades. Quedar-se quietet i callat no sempre és mostra de seny…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!