LA PELL DE BRAU

CRISTINA CALDERER / Jordi Portabella arrossega una campanya electoral, el pes de la pèrdua de més de 40.000 vots en quatre anys i una de les setmanes més mogudes dels últims mesos. El cap de llista d’Esquerra a Barcelona ha anunciat que no reeditarà l’aliança amb el PSC i ICV a l’Ajuntament i ha encès no solament els seus socis -fins ara- de govern, sinó també totes les alarmes al Palau de la Generalitat. Portabella qüestiona ara sense embuts l’estratègia que durant els darrers anys ha marcat el rumb dels republicans. Rep l’AVUI a les portes de la segona tinència d’alcaldia i, casualment, apareix des del fons del passadís l’ecosocialista Imma Mayol. Dos petons i molta cortesia. En quin moment decideix Jordi Portabella que no tornarà a formar part del govern tripartit municipal?

La decisió neix la nit electoral. Jo anuncio que faré una reflexió seriosa i profunda perquè m’adono que perdem molts vots, que hi ha socis que perden més vots que nosaltres, que la suma de la pèrdua de vots és molt important i que tots perdem un regidor. Jo no vull fer veure que això no ha passat i és aleshores quan anuncio una reflexió de caràcter ètic.

Algú de la direcció d’Esquerra o de la militància li ha demanat la dimissió arran dels mals resultats?

En absolut. Ningú. Ni de la direcció ni de la militància perquè han pogut establir comparacions amb els resultats globals al territori. És conegut que com més gran és el municipi més importància té la política global.

I vostè s’ha plantejat dimitir, tal com han fet alguns dels alcaldables republicans que han perdut vots?

Sempre s’han de contemplar totes les opcions, però assumir les pròpies responsabilitats no significa autoimmolar-se.

Com més gran és el municipi més hi influeix la política global. Vol dir que en la pèrdua de vots a Barcelona hi ha influït alguna cosa més que no pas que Jordi Portabella no hagi estat capaç d’engrescar el seu electorat?

Hi ha quatre eixos que vertebren la meva decisió: el percentatge d’abstenció i de vot en blanc, que hi ha uns mals resultats a Barcelona, que el model de ciutat necessita evolucionar i que els temes que són realment importants per a Catalunya no surten perquè estan encallats. En aquest context, hi ha repartida tota la responsabilitat de la meva decisió.

A més de vostè, doncs, Esquerra Republicana també ha de fer alguna mena de reflexió?

Sí. No estem fent les coses per a les quals ens voten. Tinc la sensació que la gent ens votava… El vot d’Esquerra Republicana és un vot que confia en la sensibilitat social i alhora en una herència nacional. I els temes nacionals importants fa temps que estan encallats. No parlaré de l’Estatut, però hi ha l’aeroport, Rodalies, el castell de Montjuïc, el port… Tot això fa massa temps que està encallat i la gent que ens ha votat perquè això es desencalli troba dificultats per veure que avancem. No veu que avancem prou. La gent espera de la nostra presència als governs no només que fem bona gestió -això ja es dóna per descomptat-, sinó que siguem capaços de crear un imaginari col·lectiu de més llibertat nacional i personal i que avança.

Aquesta reflexió supera l’àmbit municipal i implica necessàriament el paper d’Esquerra al govern de la Generalitat.

Els governs han de ser estables i nosaltres no trenquem cap govern. El que fem és no reeditar el govern. Crec que nosaltres no hem de trencar cap govern. Sense ERC no hi hauria hagut Estatut. El problema és que aquest Estatut és insuficient. El que ha de manar en cada moment és la capacitat de transformar.

Se li critica que es negui a reeditar el tripartit apel·lant al model de ciutat perquè hi ha governat durant uns quants anys.

Però la ciutat evoluciona i no és la mateixa a principis del segle XXI que a finals del segle XX. Tots els partits podem identificar quins són els sectors importants d’una ciutat, però allà on poses el pes has de saber captar en cada moment què és el que ha canviat des de l’inici del segle. Hi ha la necessitat de canviar de pesos i d’apostar per una ciutat d’acollida, per una ciutat que potenciï la petita i mitjana estructura econòmica enfront de les grans corporacions. Barcelona s’ha d’enfortir i liderar la catalanitat i la llengua catalana tant en relació amb Catalunya com amb la projecció internacional. I cal que les consecucions socials tirin endavant. Tot això es tradueix en polítiques d’habitatge, de sostenibilitat, d’immigració, culturals, de seguretat, etc. Per tant, el problema no és allò de què parlem, sinó la importància que té allò de què parlem a l’hora de fer un model.

Si Jordi Hereu es compromet a posar el focus en aquestes qüestions, hi ha cap possibilitat que es replantegi reeditar el tripartit ara o més endavant?

Més enllà del titular cal desgranar les propostes concretes. No ho plantejo en aquests termes.

No ha tancat totes les portes, per tant, algun marge de negociació hi deu haver…

El que hi ha és la necessitat de tendir molt seriosament cap a la societat del coneixement i atacar el fracàs escolar. Dos: desencallar les infraestructures i fomentar la diversitat econòmica de la ciutat. Tres: fomentar la cultura i la llengua catalana com a eines de cohesió social. Quatre: enfortir el sistema educatiu, sanitari i d’atenció a les persones grans. Cinc: millorar el trinomi sostenibilitat, mobilitat, urbanisme.

Per tant, hi ha encara possibilitats d’entesa.

Insisteixo: és on poses el pes del que fas. La nostra posició és molt clara i és indubtable. El que passa és que és millor que hi hagi un denominador comú que compartim des de l’oposició que no que no hi sigui.

Ja han decidit el seu vot a la investidura?

Encara no tenim la decisió presa. Pot ser que votem en blanc, o bé que ens votem a nosaltres mateixos -cosa que té la virtut que aleshores pots fer discurs- o bé que votem Jordi Hereu perquè no estigui dèbil des del principi.

Quina mena d’oposició faran?

La que tingui més beneficis per a la gent de Barcelona. Nosaltres creiem que en les circumstàncies actuals podrem construir més des de l’oposició que des del govern, sempre pensant en el bé de la ciutat i de les persones.

L’àmbit barceloní li ha quedat petit al Jordi Portabella dirigent d’Esquerra Republicana?

Barcelona és la gran capital de Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!