marginàlies

En tocar el capvespre, cansat –es diu- de lluitar sol i sense armes contra el món i les inclemències, té la sensació d’haver-se creuat amb una guarda de moixos negres just després d’haver-se aixecat amb el peu esquerre, perquè des de llavors tot li va tort. Res no li ha sortit adret; tot el que ha emprès s’ha esgarrat per foteses i per això i per allò, ha plorat a llàgrima viva quan era l’hora de fer la sesta.

No recorda haver vessat cap saler, ni haver passat per davall cap escala; ni s’ha posat cap camiseta groga perquè no en té, però li han anul·lat a darrera hora l’entrevista amb el seu banquer per mirar de sanejar el seu compte. Just després, en una cruïlla, un despistat ha topat amb ell, que cedia el pas a un auto que li sortia de la dreta i, a sobre, li discutia que tenia temps de passar, home de deu, si no anàs a deu per hora. Per tot plegat sent endins que algú li ha tirat mal d’ull o que qualcú li vol mal, a ell que per no agreujar ningú s’ho envia tot i mai no té un no ni diu una paraula més alta que altra.

En el bar on sol dinar quan no té res per cuinar o les ganes s’esvaeixen, s’ha tirat la botella d’aigua damunt i, en l’intent desesperat per evitar que es banyés, ha empès la senyora que tenia a l’esquena, que ha acabat amb la pitrera dins el plat de llom amb salsa rocafort. I just ara, quan esperava amb impaciència els tres jerseis polo comprats per internet, el transportista li diu que no troba casa seva i que fins demà no hi podrà anar.

Mai com ara no havia desitjat fer volar per damunt l’esquena esquerra una pipella caiguda per espolsar-se tanta mala sort. Ho donaria tot per ser momentàniament sant Dunstan de Cantenbury, que diuen que aconseguí posar ferradures al dimoni. Tan malament se sentí el diable amb aquells ferros a les potes, que quan aconseguí llevar-se-les digué que mai no empaitaria qui trobàs una ferradura amb les puntes per amunt. Però a l’instant desisteix de ser-ho perquè a sant Dunstan se li aparegué sant Andreu i li digué que li quedaven tres dies de vida. Clar que el sant s’ho va creure i es va preparar convenientment. El lloc d’enterrament i tot, va desar. I al tercer dia, morí cristianament i amb totes les benediccions.

I és amb el cap tan entelat que just devora la finestra que mira al migjorn hi veu una intensitat de llum estranya que va creixent i que sembla que pren forma humana…