LA PELL DE BRAU

"El PSC no ha apostat mai per la integració de la immigració espanyola a la cultura catalana"

PATRÍCIA GABANCHO (Buenos Aires, 1952) és periodista i escriptora. Va arribar a Barcelona amb 21 anys i s’ha especialitzat en temes de cultura, història i urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona. Ha publicat nombrosos llibres, el darrer dels quals és "El preu de ser catalans" (editorial Meteora) -que ja ha arribat a la cinquena edició-, on fa un diagnòstic de la situación del català, amb un subtítol ben explícit: ?Una cultura mil·lenària en vies d?extinció?.

Vostè, argentina resident a Catalunya, d’arrels castellanoparlants, se sent ciutadana de segona?

No! Què va! Els ciutadans de segona som els catalanoparlants. Si vas a una botiga i parles en castellà, sempre et contesten en castellà. Si parles en català, potser et diuen ?no le entiendo’. És a dir, no pots exercir el teu dret de catalanoparlant.

El professor Francisco Caja afirma que, als nouvinguts, se’ls posa en correccionals lingüístics.Però és que és el mateix que fan les comunitats castellanoparlants amb els nens romanesos, xinesos… que els han d’ensenyar el castellà, perquè, si no, el pobre nen xinès que acaba d’arribar a Madrid no pot seguir la classe. En un país on hi ha dues llengües, i una part important dels ciutadans tenen les dues llengües de sèrie, l’escola ha d’equiparar la igualtat d’oportunitats, perquè si vius amb només una de les dues llengües i els altres tenen les dues, només tens la meitat d’oportunitats. L’escola t’ha d’equiparar i fer que tinguis el mateix nivell que els autòctons.

Paral·lelament a la crítica que l’escola no prepara la canalla per al català, també fa una crítica més general dient que no surt preparada ni per al català, ni per al castellà, ni per a res.

No surt preparada per a la cultura. Sí que surten amb uns coneixements, per exemple, de matemàtiques, però no de cultura general. Quin és el problema? Quan surts del batxillerat, no te’n vas al Liceu o a veure teatre, sinó que continues amorrat a la tele espanyola,que és de molt baix nivell. Com que el món tendeix a la infantilització, la cultura catalana cada cop és més minoritària. El que triomfa en una societat infantil i poc culta és la indústria del lleure. I quin és el problema a Catalunya? Que la indústria del lleure és en castellà.

Al llibre, critica que el català no sap arribar a les masses. Especialment, es mostra molt dura amb TV3.

 No, no. A TV3 no la critico. Crec que ha de mantenir el nivell. El que no hem fet és apujar el nivell de la gent. Jo no vull que TV3 faci Los Serrano o Aída. El problema és que la gent està per sota del nivell de TV3. Això és el que em sembla bestial després de 30 anys de democràcia.

Però hi ha hagut casos, com el de Flaix FM o la catalanització del Periódico, que potser han arribat a aquests sectors que només consumeixen cultura de masses, i el llibre no hi fa cap esment.

 És que sóc molt crítica amb la versió en català del Periódico, perquè és un català espantós. Està matant la llengua. Em sembla bé la iniciativa -que, d’altra banda, no és patriòtica, sinó empresarial, perquè rep unes subvencions brutals-, però és positiva en el sentit que estaria molt bé apujar l’índex de lectura en català, però és que el català que presenten és absolutament deficient i ortopèdic, tant el lèxic com la gramàtica, l’estructura de la frase…

Deixant de banda la qualitat del català, iniciatives com aquestes potser han ajudat a què la llengua penetri en uns espais que fins llavors no hi arribava?

El cas de Flaix no el conec, però crec que la música és un bon vehicle que permet arribar-hi. O sigui, a l’Hospitalet hi ha grups que canten en català. El problema és que el noi que canta en català té molt difícil accés a les discogràfiques. S’acaba autoeditant els CDs, o penjant la cançó a Internet. En canvi, el que va fent rumbes pot acabar com els Estopa. És a dir, que té un mercat més obert, ja que, fora del mercat català, el català no hi penetra.

Al llibre exposa que, durant la transició, els recitals de Lluís Llach o Joan Manuel Serrat a Madrid eren en català, cosa que ara seria impensable.

Això va ser a partir d’Aznar, que va criminalitzar el nacionalisme, amb el suport d’una sèrie d’escriptors d’esquerres de la meseta, des de Fernando Sabater a Muñoz Molina, que, en aquest aspecte, són criminals, d’una intolerància ferrenya a qualsevol diversitat. Són aquests madrilenys que, quan venen aquí, diuen que hem de ser més oberts. Que comencin ells! Ser més oberts vol dir que hem de ser com ells. Això és el pregó d’Elvira Lindo, que és insultant: "que los catalanes sean menos catalanes".

És aquest cosmopolitisme que s’acaba als Pirineus.

És que la cultura espanyola mai no ha estat cosmopolita. Ha estat expansiva, però, cosmopolita, mai. El 90% dels autors catalans són traductors. Quants autors espanyols tradueixen? Poquíssims. Als anys trenta, per exemple, Virgina Woolf estava traduïda al català i no a l’espanyol d’Espanya. Tot els va arribar de Sud Amèrica.
No poden entendre que algú no vulgui ser espanyol. No es tracta de barallar-nos, que ens deixi’n ser com som. No poden entendre que algú vulgui ser d’una altra manera, podent ser espanyol. No entenc per què són tant obtusos.

Potser per les reminiscències de l’imperi ‘donde nunca se pone el Sol’?

Ara hi ha la campanya per a les eleccions escoceses, on se suposa que el partit independentista passarà per davant dels laboristes. Tony Blair se’n va a Escòcia a fer campanya pel seu partit, i allà els diu: "feu el que vulgueu, però la independència us sortirà caríssima", i se’n torna a Londres. I ningú s’esquinça les vestidures. Aquí, per fer un referèndum sembla que s’hagi d’acabar el món. I també tenien un imperi més gran que l’espanyol.

D’aquí pocs dies començarà la Feria de Abril de Barcelona. Ja té les entrades?No, no hi vaig mai. Bé, sí, hi he anat, per curiositat antropològica i perquè crec que per parlar de les coses, s’han de veure.

Seria el paradigma del tractament que dóna l’Ajuntament de Barcelona a la cultura espanyola?

No. És el paradigma de l’estupidesa política, que fa que sigui l’esdeveniment privat més subvencionat de Catalunya, perquè tots s’han cregut la història de García Prieto, que deia que era allà on es guanyaven els vots. És un mite, perquè no crec que els andalusos siguin tan burros de veure passar un polític i anar-lo a votar.
I està bé que existeixi la Feria de Abril de Barcelona, no tinc inconvenients que s’ajudi la cultura espanyola a Catalunya. La cultura de base s’ha de fomentar tant en la vessant catalana com espanyola.

Mediàticament, però, l’Ajuntament de Barcelona sempre promociona més la Feria de Abril que, per exemple, Sant Jordi.

L’Ajuntament de Barcelona fa una política en la qual els actes de masses són espanyols i els actes selectes i sibarites són catalans. És a dir, considera que la cultura catalana és minoritària. No són repatanis a la cultura catalana, però segueixen molt les lleis del mercat.

Així, trobem un partit d’esquerres que no actua per corregir les lleis del mercat?

Clar, perquè els seus votants són els de cultura espanyola. Ells pensen que els vota molta més gent procedent de la immigració espanyola que no la classe mitjana de l’Eixample. El problema, aquí, és polític. El PSC no ha apostat mai per la integració d’aquesta gent a la cultura catalana, perquè considera que, quant més espanyols, més seus. I hi ha ajuntaments metropolitans que funcionen exclusivament en castellà, excepte quan hi arriba la televisió.

Comenta que el consistori barceloní s’ha desentès de la cultura catalana. És una situació volguda o és fruit de la partició de poders -jo a la Generalitat, tu a l’ajuntament- que, fins fa quatre dies, regia al país?

És que els polítics metropolitans venen de la immigració espanyola.

Però durant l’època de Serra i Maragall ja es van aplicar aquests paràmetres culturals que diagnostica.

Maragall és una persona molt sensible a la cultura catalana, però, també, per llei de compensació, pensava que si el senyor Pujol no s’ocupava de la cultura espanyola, ja se n’ocuparia ell. I tenia raó, perquè, insisteixo, la política s’ha d’ocupar de les dues cultures, ha de treballar amb la realitat de la ciutat. I aquest és l’error de la Generalitat, que només feia política cultural per a la cultura en català.
A banda d’aquesta política de compensació, també hi ha hagut aquesta facilitat de dir ?el nostre territori sociata és la immigració espanyola’. Però això ha fet un flac favor a aquesta gent, perquè han suburbialitzat el seu electorat.

Critica durament tots els consellers de Cultura, des de Max Cahner a Caterina Mieras i Ferran Mascarell.

És que Caterina Mieras era una catàstrofe. No entenia res. No sabia on estava. Però tenia gent molt valuosa, com en Xavier Marcè a l’Institut Català de les Indústries Culturals, que va fer molt bona feina.

Però precisament es va criticar molt a Marcè per deixar que la cultura catalana es regís per les lleis del mercat.

Si dirigeixes un institut d’indústries culturals, has d’afavorir la indústria cultural a Catalunya, parli la llengua que parli. La realitat és això. Crec que va fer bona feina, perquè va intentar donar suport a la indústria. A mida que la indústria existeixi, ja la catalanitzarem. El problema és que tenim una indústria cultural molt feble.

Una bona part de la indústria cultural estatal és catalana, com Mediapro, El Terrat…

Ara sí, però fa deu anys no existia res d’això.

Però durant l’època Marcè aquestes empreses ja hi eren, i una crítica que se li feia era que no havia fet res per afavorir la presència del català.

És que no pots catalanitzar Planeta, que té dret a fer la seva política empresarial. Jo hagués intentat que no es fagocités Edicions 62, però no pots dir al senyor Lara que editi en català, i no li pots dir que no l’ajudaràs, perquè és una empresa catalana. Mediapro també és una empresa catalana i li has de donar suport. Pots fer una llei que digui que una empresa catalana que vulgui subvencions ha de produir el 30% en català, per exemple. Això es podria haver regulat, però no pots dir-li "com que vostè fa cultura espanyola, jo no l’ajudo". Era una bona política, però sense atenció a la cultura catalana.

Ara que ja han passat els 100 dies de rigor del nou govern, com valora els primers passos del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras?

No he vist gaire cosa del nou conseller. Vaig llegir les primeres declaracions, dient que no faria cultura identitària i ja li vaig posar el primer zero, perquè no pots acceptar que la cultura catalana és identitària si no acceptes que la cultura espanyola també ho és. Si ho acceptem, volem dir que la cultura normal és l’altra. Però no he tingut més evidències de què està fent.

Per exemple, està negociant el manteniment de les emissions de TV3 al País Valencià.

Però no depèn de Cultura, sinó d’Indústria. Això és, una altra vegada, l’estupidesa de l’Estat espanyol, que considera que les televisions autonòmiques no poden travessar mitja frontera. És una mentalitat del segle XIX. Però entre Catalunya i el País Valencià hi ha un problema polític, perquè l’anticatalanisme dóna vots al PP, i el PP atia el foc anticatalanista. I els catalans sempre responen fatal, com acostumen a respondre amb tot, perquè estan acomplexats, per no fer mal, per no trepitjar… També és veritat que Catalunya deixa molt abandonat el terreny cultural valencià.

El llibre ha rebut alguna crítica per part de lectors valencians pel fet que és molt catalanocèntric.

Sí, perquè la situació a València és molt complicada, molt més que a les Illes, on ningú m’ha dit res d’això, perquè s’hi viu la catalanitat d’una manera molt més normal.

L’argument que el panorama valencià és molt complicat, és una excusa per a molts catalans per desentendre-se’n?

Jo, als anys 70 i 80, me’n vaig fer tips, d’anar a València, perquè hi havia molt contacte. Treballàvem conjuntament. Però també és veritat que la situació política s’ha enverinat molt, gràcies al PP, com sempre, i que aquests lligams s’han trencat. O sigui, els valencians continuen venint i són benvinguts, però els catalans també és veritat que hi anem menys.

La proposta que va fer el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, de despolititzar la llengua, és una mesura adient per al català?

És intel·ligent. És evident que la llengua està polititzada. Quan el senyor fiscal Mena, català de l’any, diu la tonteria sublim que només parla en català amb els pagesos de l’Empordà, perquè a Barcelona la llengua té connotacions, vol dir que parlar català és ser nacionalista. El que passa és que la politització no l’hem feta els catalans. L’han feta els espanyols per acotar-nos. Hem de lluitar contra aquesta politització, perquè en la mesura que sembli que si parles català ets talibà, la gent no parlarà català. Per què no li tornem l’etiqueta a l’espanyolisme? És que els catalans no ens defensem al mateix nivell de l’agressió.

Aprendre català és la millor manera per obtenir el passaport per entrar a la societat catalana?

És veritat, per deixar de ser tingut per immigrant. Amb la immigració, crec que hem de fer la força amb la segona generació, no amb la primera, que tendeix a fer ghetto, perquè se sent més protegida. El suburbi metropolità és un ghetto. Mires el mapa del fracàs escolar i veus que a l’àrea metropolitana és del 30%, cosa que em preocupa. És un problema social. Que després de tres generacions, aquesta gent continuï en la inòpia, vol dir que la integració no s’ha produït. Hem d’aconseguir de donar prou eines a la segona generació d’immigrants perquè surti del ghetto, que deixin de ser immigrants, i això ho fa la formació i el català. És que, si no, tindrem tres generacions d’immigrants. Actualment, hi ha néts d’andalusos que encara són andalusos. És com jo li digués al meu fill que ell és argentí. Què n’ha de fer de les meves arrels argentines? Sempre dic que les arrels són el futur. No hi ha més arrels que el futur. I això, els espanyols no ho entenen. La identitat és una cosa molt flexible, que va i ve. Tu tens la teva, però els teus pares no cal que la tinguin. És que, si no, els desarreles de totes bandes. Acaben no pertanyent a enlloc. Els impedeixes que tinguin una plena identitat catalana i no poden ser tampoc andalusos.

Els catalans no saben quina és la seva adscripció geogràfica, no estan autocentrats en matèria cultural?

Sí. Hi ha molta gent catalanoparlant que viu amb la cultura espanyola, perquè no sap si la seva identitat molesta o no molesta, si és identitària o no… La identitat és el gran tema cultural d’aquest moment a tot el món. És el tema de la bona literatura, de la música, de la Universitat… És el gran tema central mundial, debat al qual Catalunya no està aportant res, perquè estem tant acomplexats… Seria fantàstic que Catalunya hi digués la seva en aquest tema.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!