HARMONIA CELESTIAL

Escolta, sents l’adagi per a harmònica de vidre de Mozart? Escolta bé. Si no la sents és que no estàs bo, o que no vols sentir res més enllà del costum. Deien que era un instrument que embogia a qui el tocava i diuen també que per això ben aviat va ser arraconat. A molts llocs la prohibiren per atemptar contra la salut pública. Donizetti, tan ben format com puta a voler, la va incorporar a la seva òpera “Lucia di Lammermoor” i acompanya, precisament, la bogeria de Lucia fent-li dir que allò que expressa l’harmònica de vidre és una harmonia celestial. Escolta bé, no la sents? Idò jura que l’anyell que cerca sa mare morta sí que la sent i per això desespera. No li serà bo de fer sobreviure sense sa mare; ho sap i per això no es cansa de cercar. No sents el desesper del vidre? Era negra, la mare de l’anyell, i sempre va defugir la guarda conscient que no era com les altres. S’aïllava sempre, qui sap si per no sentir el bel del rebuig, la sucada del menyspreu. De veres que no sents aquesta harmonia celestial que avicia la bellesa? L’anyell cerca infructuosament sa mare i tu cerques com ell allò que ja no hi és o que no ha existit mai, qui sap. Cercar, recercar, remenar, capgirar… La vida és un recerca constant per no trobar res mai. Escolta, escolta…

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *