ESQUENA D’AIRE

Sentir-te l’alè sense distància
el frec de vidres a la pell d’aigua
i el bes d’uns llavis que volen ser
obradors de set i teorema.

Tastar la suor de les paraules
que negligim, els tactes que fugen
per no voler ser mans de titella,
el silenci fosc de la mirera.

Trencar el mirall que res ja no mostra,
fendre a fons el concert que allibera
ensalivar ardència i tàlem
deixar que l’aire ens faci d’esquena.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *