DE NOU EN NOU

Neofestes plorades, neovirus eixerits. Neonormalitat anormal feta passar per natural. Neoturistes adorats, neopobres atordits. Neodictats celebrats, neopàtries de mercat. Neosúbdits castrats, neocontrols globals. Neocreus i neoespases al servei de neoinquisicions. Neoconsciència de la buidor, neocrítica adotzenada.

L’únic que no és nou  i es mou és l’estupidesa institucionalitzada que mai no toca fons ni sostre, i la mort que sempre somriu quan actua, ja sigui a l’engròs o a la menuda.

L’atordiment generalitzat festeja l’espant. Els instants presents no es posen els vestits de mudar per por a un demà que ja distreu la son i el demble.

No apareixen per enlloc les neovitamines, ni les neoprotreïnes, ni les neorevoltes, ni els neopunys, ni els neopensaments amb dents i urpes.

Les dades covidenovenes ballen polques i acaben exhaustes, i els que les tracten i manipulen, tot cofois de veure que la seva manya enganyadora narcotitza.

I mentre tot passa, amb petja o sense, tots, muts i a la neogàbia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *