marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 de juliol de 2020
0 comentaris

QUIN TEMPS DURA, LA POR?

La pregunta no gens retòrica l’ha feta el meu preceptor major davant la disjuntiva de veure o no una pel·lícula que en fa, de por; almenys ha sobresaltat molta gent des que fa 45 anys justs s’estrenà als Estats Units de Nord-Amèrica: “Jaws”, o “Tauró”, de Steven Spielberg. D’aquesta obra se’n feren tres parts més que ja no dirigí Spielberg i, per tant, no marquen tant com la primera, la genuïna.

El preceptor no és gens poruc, més aviat és un agosarat que frega la temeritat en tractar-se d’assumir reptes físics. Veu el perill, però el sap calcular i quan es decideix a fer això o allò amb el cos, sempre se’n surt. En canvi en el càlcul d’allò no tangible mostra una prudència tan marcada que, tot i no entrar en el registres del temor, els frega fins a escaldar-se, gairebé.

És clar que ha volgut començar a veure la pel·lícula tot i advertir-lo que és per a al·lots molt més grans que no ell. Dissuadir-lo quan fica la banya de l’interès en el que sigui, però, és gastar energies inútilment. Tot ho ha de tocar amb les mans, l’única manera de fer via i de fer vida, sembla que ens vulgui dir. Tanmateix, ha volgut tenir a les mans el comandament a distància del televisor per aturar la pel·lícula al més mínim espant.

Cuitor de mena, en veure que els primers minuts del film de Spielberg no responien al seu interès d’acarar-se amb la por per saber quin temps dura, ha canviat tot d’una i se n’ha anat a la segona pel·lícula de la sèrie dirigida per Jeannot Szwarc, que també era a la plataforma de pel·lícules i sèries de televisió a la que ha acudit. Ha fet anar la pel·lícula fins que l’helicòpter remolca els joves. Seduït per l’aparell volador de la policia reconvertit en remolcador, ha deixat que passessin els segons fins que, de cop, ha vist les dents del tauró. No ha vist res més i el seu esguard, a l’instant, ha pres les traces precises de la por.

Sense dir-nos cap paraula ens hem mirat una estona. Se li notava el trasbals i això que només ha vist les dents del tauró. Ha fet un alè llarg per venir-me a dir que el temps de la por és molt variable tant en còmput com en intensitat, tot depenent de si és entera o rebaixada,  i per sortir de l’engrunada m’ha proposat de veure la primera pel·lícula de Harry Potter, que ha vist una partida de vegades i com més la veu, més li plau seguir veient-la.

MIGDIA EN FINESTRA
06.12.2023 | 4.17
LES SERVITUDS DEL VACCÍ
14.12.2021 | 8.57
EL SENY DELS DESESCALADORS
11.05.2020 | 11.04

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.