A LES VORERES DE LES HORES

Avui fa trenta anys que se n’anà en Guillem Cabrer: Bé sé jo que la vida és del qui riu; / Mart i Venus disputen la valia / per conèixer la carn de viu en viu / i fer llepar la sort de cada dia.

En recordança, dotze versos de collita pròpia.

A LES VORERES DE LES HORES
Incapaç de dir res que fibli
la impostura de la mentida
i el confort ensucrat del tedi
deixa la ploma a la cadira
i ho dona tot a la bellesa
comuna d’un gorrió jove
que no deixa perdre una mica
de pa vora els peus desitjosos
d’una jove amb son i distreta.
A les voreres de les hores
tot són brins i engrunes de vida
que, per fàstic, no s’aprofiten.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *