EL TEMPS PERDUT AMB LA ROSA

Antoine de Saint-Exupéry, Saint-Ex, fa 120 anys que va néixer a Lió, avui. Escriptor d’èxit indiscutible, d’avior aristocràtica, aviador abonat als accidents, casat amb Consuelo Sucín Sandoval i sense descendència, morí encara no se sap a conseqüència de què el 31 de juliol de 1944 en una missió aèria de reconeixement. El 2004 es varen recuperar restes del seu avió.

Considerat un heroi i, gràcies en gran part a la seva obra més coneguda, “El petit príncep”, un veritable model d’humanitat, la seva dona, a les seves memòries, desmunta aquesta imatge i el presenta com una persona egoista, infantil, cruel i amant irrefrenable d’amants. De fet, el seu matrimoni va ser turmentós, abocat a l’amor més tenallador i empès ensems a l’odi sense vasa.

Sembla que la flor de “El petit príncep”, la rosa orgullosa, vanitosa i mentidera que viu a l’asteroide B612 ben cuidada pel príncep menut, és un homenatge a la seva dona Consuelo. Per ella, per la rosa, tant personatge com autor, deixen els seus respectius planetes, comencen a explorar i a aprendre a estimar-la com és i no com voldrien que fos. Ho diu el príncep infant: “és el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important”.

Per cert, “El petit príncep” va ser escrit a Eaton’s Neck (Northport, Estats Units) durant la Segona Guerra Mundial i publicat per primer cop a Nova York el 1943. Dos anys més tard es publicà a París.

Tanmateix, Saint-Ex no sols va escriure aquest conte estrany i engalipador. Seus són, entre d’altres, Correu Sud (1929), Vol de Nit (1931), Terra d’Homes (1939), Pilot de Guerra (1942), Carta a un Ostatge (1944), Ciutadella (1948) i Escrits de guerra (1982).

Llegir-lo ara i sempre, independentment de com era, no fa mal, ans al contrari.

 

Afegeix un comentari