marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 de juny de 2020
0 comentaris

TORNA A PASSAR EL CÒNDOR

Fa cinquanta anys justs que Paul Simon (Newark, Nova Jersey, 1941) i Art Garfunkel (Nova York, 1941) components del duo “Simon & Garfunkel” publicaven el disc –aleshores “long play” o LP- “Bridge Over Troubled Water”, literalment “Pont sobre aigües turbulentes”, que contenia la cançó “El cóndor passa”. Als jovençans d’aquell temps que ja presentàvem borrissol sota el nas, estàvem abonats als focs de campament i ens sentíem plenament disposats a fer la revolució, aquesta cançó peruana, sense negligir les altres, ans al contrari, ens entrà per l’ull dret perquè ens permetia provar de tocar-la amb la flauta, a manca de quena, amb resultats escandalosament infructuosos.

En aquell moment ens sorprenia que la lletra no fes referència a cap còndor, una au carronyaire de vol majestuós pròpia dels Andes i de la Patagònia, i que en molts indrets d’aquesta àmplia zona geogràfica és de mal averany; ni que el que s’hi diu (preferir ser au que cargol, si pogués;  martell que clau, si pogués; bosc que carrer, si pogués, per sentir la terra sota els peus) no connectàs amb la gent andina i les seves turbulències. Tanmateix, ens deixàvem prendre pel seu aire aviador de miratges de llibertats.

Va ser molt després que, almenys jo, vaig saber més d’aquesta cançó i saber-ho no va fer més que apregonar-ne la força que vaig sentir tan bon punt la vaig conèixer per primer cop. Ara que fa cinquanta anys que Simon & Garfunkel la feren –i encara la fan- córrer arreu del món és bo recordar que aquesta melodia pertany a una sarsuela peruana escrita el 1913 per Daniel Alomía Robles en la que no hi intervenen instruments musicals tradicionals. La lletra d’aquesta obra, titulada com la cançó, és de Julio Baudouin de la Paz i conta les desventures d’uns miners peruans que s’enfronten als seus amos.  Cap als anys seixanta del segle passat, el grup de música tradicional peruana Los Incas la varen gravar a diversos discos. El 1965 la interpretaren al Théâtre de l’Est Parisien i allí els va sentir Paul Simon que, impressionat per la melodia, els va demanar a qui s’havia de dirigir per poder incloure-la ell en el seu repertori i, eventualment, gravar-la. Aquests músics li digueren que es tractava d’una cançó popular peruana del segle XVIII. En no tenir lletra –el passatge musical de la sarsuela tampoc no en té- Simon n’hi va fer una, que subtitulà If I Could, i d’aquí a l’èxit aclaparador. Anys més tard els hereus de Daniel Alomía Robles demostraren que “El cóndor pasa” no era anònima ni del segle XVIII i a partir d’aquell moment participaren dels guanys molt generosos que havia obtingut i encara obté aquesta peça de tres minuts i pocs segons. L’obra original, el 2004 va ser declarada Patrimoni de la Nació peruana i actualment és considerada el segon himne oficial d’aquest país sud-americà.

Si us fa ganes sentir la versió original de Daniel Alomía, la teniu aquí:  https://www.youtube.com/watch?v=z0CFPi3F8RU


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.