LA PELL DE BRAU

Taller personal de J. Soler i Àlvarez

14 de març de 2007
0 comentaris

“Si usted no cumple, le ponen bombas y, si no ponen bombas es porqué ha cedido”

El Partit Popular, des del passat 30 de desembre, ha endurit el seu tacticisme polític, radicalitzant-se fins a extrems que ara fa un any no haguéssim sospitat. Desgraciadament, l’actualitat política i social d’aquest país estar monopolitzada per l’enfrontament entre els dos grans partits espanyols, enmig d’acusacions entre els uns i els altres per veure qui és el menys dolent, però el més patriota. L’Estatut català al TC, la presó atenuada de De Juana Chaos, el judici per l’atemptat de l’11M a Madrid, i tants i altres fronts oberts pel Partit Popular amb un únic objectiu: recuperar el poder.

Ara feia ben bé un mes i mig que no dedicava una llarga estona a escriure al meu bloc. Durant aquest llarg mes, la vida política s?ha anat tensant a nivells que ara fa un any, de segur, no ens ho hauríem imaginat. Vist i sentit tot el que s?ha sentit i vist crec que cal tenir present el següent:

La política d’"acosso i derribo" del Partit Popular amb el NO a tot, pressionant des de tots els fronts amb la "brunete", convocant manifestacions al carrer i despreciant  les institucions democràtiques, buscant el pretext d’ETA com a garantia per fiançar la propera victòria electoral, demostra la cara més fosca d?aquest PP liderat pel senyor Mariano Rajoy, que ha convertit la destrucció d’ETA en la col·lumna vertebral del seu programa electoral, radicalitzant, encara més el seu discurs, sense oblidar-se és clar, de Catalunya.  

Pel que fa al senyor Rajoy, crec que te raó en la critica per com està treballant ZetaPe, però no en l?alternativa que proposa, perquè aquesta ens dur a la guerra, i home si el que vol dir és que l?alternativa és ser més fort i més bèstia que els senyors d’ETA doncs, ja pot dir-ho ja, però jo no n?estic pas d?acord. Una altra cosa que també em  sembla lamentable de les maneres de dom Mariano és el que tot s?hi val, sigui veritat, mentida o tergiversat. Com que el lideratge de Zapatero sembla haver quedat molt desgastat i ell mateix molt afectat per la resolució dels dos grans projectes personals que s?havia marcat per aquesta legislatura, llavors el "senyor" Rajoy fa quelcom que en política és terrible: veig que el meu oponent està grogui i jo el remato, però amb cops baixos i rastrers. Francament, veure a un ZetaPe discursant amb el seu talante que ja no enganya a ningú, que s?escuda amb la vicepresidenta primera del Govern, Maria Teresa de la Vega, i amb el Ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcava, i que un altre que amb aquesta salmodia que fa de capellà enfadat pegant-li cops a tort i a dret, tot ell embogit, escolta, ja ens poden estalviar aquesta història perquè ja sabem que no estan d?acord i que n?hi ho estaran i que no tornin a parlar mai més de la vida d?unitat política perquè això no és veritat.

Pel què fa a ZetaPe, no té les coses clares i segueix sense tenir-les clares. Ningú esperava que la situació es reconduís entre els dos grans partits espanyols ja que es suposava que acabarien pel pedregar per raons de partit i per estratègies electorals. A més a més, ZetaPe ha basat la seva legislatura en "resoldre" dos "conflictes": Estatut i procés de Pau. Però ho ha fet força malament, amb dosis de frivolitat i dosis d?improvisació que en política són molt perilloses. Aquestes dosis d?improvisació ve provocada perquè el PSOE ha actuat aquests últims mesos amb l?agenda que li ha marcat el Partit Popular, en funció de la pressió que ha anat exercint, mirant de cua d?ull avia?m cap on van i en funció d?això, moure?s ell, buscant el cop de sort que l?ha caracteritzat els darrers 3 anys. Amb l’Estatut, bé, com que els catalans som com som i en Mas és un trist personatge que no pot suportar no tenir el poder, va aconseguir reduir l’Estatut aprovat pel 90% dels representants del poble de Catalunya en un document irrisori i vexatiu que ja hem vist de que ha servit després que prop del 30% dels catalans votéssiu sí. Li va sortir bé a en ZP creient que solucionava un dels dos grans problemes; però ETA no és un Estatut d’Autonomia. No s?hi pot jugar amb ells, i menys quan un no té un projecte polític seriós i s?asseu a parlar amb els terroristes desconeixent quin és el límit a què el Govern pot arribar durant la negociació. Així s?entenen les delirants declaracions el dia abans de l?atemptat. He de reconèixer però, que la incorporació del Ministre de Justícia, el senyor Bermejo ha estat un gran encert i un cop d?efecte vers als populars, els quals veuen amb temor la figura del seu botxí.

Finalment, l?error de plantejament d?ETA, si es pot parlar en aquests termes. Si tenim present el que deia el ministre Rubalcava (escolti estem aplicant criteris raonables i racionals amb una gent que no es raonable ni racional); la pregunta és: ¿doncs que hi fem parlant si resulta que vostè aplica uns criteris que els altres no entenen? però bé, ja que ens hi hem posat i que es una possibilitat d?accelerar la fi de tot aquest conglomerat, perquè em de tenir present que ETA no només es una organització terrorista, sinó que darrera hi té entre 150 i 160.000 persones fora del sistema, llavors, assegurem!

A ETA se li atribueix intel·ligència política i capacitat d?anàlisi. ETA diu en un moment determinat que no poden seguir parlant amb el senyor Aznar perquè n?ha fet bandera de la seva destrucció. Decideixen esperar a què governi el PSOE i ja en pactaran la sortida que estan esperant. Però el passat mes de desembre semblava que se l?havien carregada aquesta solució però el gir en el discurs fet les últimes setmanes pel líder de Batasuna, Arnaldo Otegui i la seva colla; com el gest de concedir la presó atenuada a De Juana Chaos, així com la renovada voluntat d’ETA de mantenir intacte de nou el seu arsenal, sembla que obre la porta a un nou horitzó per poder resoldre finalment el conflicte Basc.

Tot i així cal reflexionar què va pretendre ETA amb l?atemptat a la T4 de Barajas, perquè si el que pretenien era forçar al Govern Ejpanyol i van cometre un error de percepció política, coi, quin error que tenen aquesta gent. Ara bé, si el que van pretendre era fer volar pels aires la treva sense tenir en compte les seves conseqüències, llavors deixem-ho córrer tots plegats. Però si finalment, el que realment buscava ETA era retornar al Partit Popular al poder, ja sigui per raons estratègiques de supervivència d?ambdós o bé perquè considera que trobarà amb el PP un camí més fàcil, l?error encara és més profund perquè si el PP arriba al govern, ho farà en base a un plantejament de guerra total contra ETA i contra tot nacionalisme que intenti treure el nas. Si volien acabar amb tota aquesta barbaritat i buscar solucions, ells mateixos s?ho han carregat tot i val més que es busquin millors assessors.

Finalment vull dir que per mi la política és l?eina perquè la gent s?entengui sense ús de la violència, per llaçar relacions entre comunitats, individus i estats i que serveix per absorbir les tensions de la societat, resolent-les; però darrerament només estem veient que la política s?ha convertit en l?art de transformar en violència allò que per la societat no ho és, en l?art de crear nous problemes i entre els ciutadans i les ciutadanes del país, creant tensions a la societat que no les té. Això passa des dels NEOCONS dels EEUU, un estil anòmal de fer política que ha arrelat fort a Espanya, sobretot a l’Ejpanya Ultraconservadora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!