QUAN S’APAGA UNA ESTRELLA

Les estrelles també moren i en fer-ho, en el tram final de la vida, expulsen els gasos de la seva part externa tot formant les nebuloses planetàries. M’ho va explicar el meu preceptor major, que observa regularment el cel amb el seu telescopi i em fa partícip de les seves troballes. Sap que em costa entendre no sols la formació de l’univers, sinó la seva vida i els mecanismes que la fan possible, i per això, en parlar-me del cel i dels seus objectes, ho fa mesuradament i escollint les paraules que fan entenedor l’equilibri i l’harmonia aparent del cosmos.

He pensat en això avui, en veure en un breu d’un dels diaris que fullej, més que no llegesc, que “El Hubble capta dues nebuloses que han enfollit”. Acompanyen el text brevíssim dues fotografies de les nebuloses planetàries NGC 6302, coneguda com la “Nebulosa papallona” per la seva forma, i la NGC 7027, que s’assembla a un insecte amb una closca metàl·lica de colors brillants.

M’ha sorprès, ho confés, que el diari atribuís a un cos celeste en agonia un desajustament tan humà i delicat com la follia. És evident que el diari aplica als seus lectors la mateixa pedagogia que el meu preceptor major m’aplica en parlar del cel, però, per mi, s’han equivocat. La follia ha de deixar de ser un estigma intractable, la malaltia vergonyant que encara és i el motiu més potent per invisibilitzar-la, això és, per despersonalitzar qui la pateix.

Llegint la nota de la NASA (https://www.nasa.gov/feature/goddard/2020/hubble-provides-holistic-view-of-stars-gone-haywire), però, s’entén aquesta dissortada qualificació en explicar que: “Com a motors de fusió nuclear, la majoria d’estrelles viuen plàcidament durant centenars de milions i milions de anys, però, prop del final de la seva vida, poden convertir-se en remolins bojos”.

Hauré d’esperar que el meu preceptor major m’expliqui més i millor tot el que s’esdevé en la constitució de les nebuloses planetàries, però ara mateix en tenc prou imaginant-me i assumint com s’apaga un estel i la vida que la seva desintegració genera. I per enlloc hi veig la bogeria.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *