EL ROGALL DE LA CAFETERA

Mai no és tard per saber coses que no ocupen cap lloc enlloc, coses que ni necessites per res ni et faran cap profit, però que, en saber-les, sents quelcom semblant a un glop de satisfacció, sensació efímera, segurament, però ben perceptible, capaç fins i tot de deixar empremta per un temps.

M’agrada el cafè, molt, i em ve d’avior, raó per la qual de sempre no he vist més que cafeteres italianes per casa. Un element, per cert, que, de petit, me meravellava: no podia entendre com així l’aigua posada a la cassoleta de baix, acabava a dalt convertida en cafè d’aroma penetrant fent aquest rogall tan característic.  I n’hi havia -i a la casa pairal encara n’hi ha- de totes les mesures, des de la d’un cafè fins a la de dotze, que se solia fer en les grans celebracions.

Tota la vida entre cafeteres italianes i no és fins avui que he sabut qui les va inventar i quan: l’autor d’aquest giny fantàstic va ser Alfonso Bialetti (1888–1970) l’any 1933 i li digué “Moka Express”. Aquest enginyer va tenir la pensada de poder fer-se el cafè a casa fruint-lo tant com en els establiments públics. Aleshores, les cafeteres que podríem dir de bar eren molt voluminoses i havien de ser manejades per personal especialitzat. Tan grans eren que a un altre enginyós se li va ocórrer donar-li forma de locomotora de tren i així tenim l’origen del cafè exprés i, també, del nom de la cafetera de Bialetti.

Satisfeta la curiositat, me n’he fet un, de cafè, i mentre l’assaboria m’he assabentat d’un altre detall intranscendent però ben alliçonador: Renato Bialetti, fill d’Alfonso i el veritable artífex de l’expansió de la “Moka Express”, en morir va voler que l’incinerassin i dipositassin les cendres dins una Moka del model més gran. I fet pols dins la cafetera presidí el seu funeral. Quina meravella!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *