marginàlies

Escriu l’himne, no cal que sigui
breu, que a l’abast hi tindrem còdols
per seduir les mans i els mots.
Ha de ser declamat, trencada
la veu, humit murmuri càlid
com les llambordes indomables.
Un himne llarg que ho digui tot,
que posi punys a la memòria
que no es detingui ni reculi,
que trenqui greuges i aparences.
Un himne espès que no s’aprengui
a la primera, que exigeixi
molt d’esforç per fer impracticable
el decret de la indiferència,
el dictat del supremacisme.
Escriu com si desballestessis
el palau de la tirania
l’himne que ens ha de fer de ferro
taral·lejant cants i poemes
vells que enderrocaren vileses.