marginàlies

“Tània i els vius”, de Joan Pons Bover, Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2019 i editada per Adia edicions a la seva col·lecció Llimona Verda, presenta l’esfondrament de quatre solituds que es veuen obligades a passar per escrit les seves raons arran de la mort d’una d’elles.

Es tracta d’escrits que no tenen destinatari en no ser el mateix qui els escriu. Així, l’escriptura pren un tint terapèutic per poder acarar-se amb l’aïllament, la insatisfacció  i la incapacitat de comunicar amb tota la seva extensió el que senten i desitgen els quatre personatges centrals del relat. Quatre veus trencades i tancades en elles mateixes que cerquen infructuosament escletxes per alenar més a plaer, per mirar panoràmicament; quatre insatisfaccions o imperfeccions que carreguen el pes insuportable de la culpa i, per això, fugen com poden, o com els dicta l’instint, de tot i de tots.

Na Tània, des de l’eternitat s’enfronta a una vida instal·lada entre la depressió i l’eufòria, circumstància que no ha fet més que posar-la tostemps a mercè del desordre i els dimonis interiors. Tan innocent com tendra, ha construït la vida sobre els silencis pregons i les mentides, i l’ha enganxada a un amor molt mes gran que ella, que tanmateix no l’omple com creu que l’hauria d’omplir.

En Miquel és l’amor de na Tània. Fugisser de mena i terapeuta incapaç de prendre les medecines que recepta en un centre de deshabituació de toxicòmans. Abans de conèixer na Tània se sentia abandonat, estèril i prematurament vell. Pres absolutament pel sentiment de culpa, morta na Tània emprèn el camí de la fi que fixa en el pol Nord.

En Guillem és amic de la infància d’en Miquel i està en presó preventiva, per delació, acusat de diversos delictes econòmics. Encara no té cinquanta anys i ha fet fortuna molta i sense cap escrúpol amb un hotel i amb negocis immobiliaris. Addicte al luxe i al secretisme, solitari, diu d’ell que és un ca de brega i que no ha esperat res mai de ningú. I tanmateix, a la presó se sent abandonat. En Guillem té un amant secret que, indirectament, desencadenarà la seva caiguda.

N’Arnau és l’amant secret d’en Guillem i company d’universitat de na Tània. Ha estat addicte als xats de contingut sexual. Creu fermament en el desafecte dels seus pares i per això viu en un èxode intern permanent. Escriptor vocacional no troba mai l’ajut que reclama i la relació amb en Guillem li comporta moltes més pèrdues que no guanys. Retrobar na Tània després de molts anys li capgirarà la vida damunt davall.

Aquests quatre personatges es trobaran en un sopar que els canviarà radicalment les vides i Joan Pons Bover accepta el repte –i se’n surt amb excel·lència- de narrar-nos-ho a quatre veus a través d’una prosa tan sòlida com ardent i estudiadament poètica, fet que li confereix un batec estimulant i molt més que notable.