marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
10 de juny de 2020
0 comentaris
EL TEMPLE DEL TEMPS
amb les mans en conca
com si volgués menjar terra
pren l’instant més observador
i sobre ell hi constitueix
el temple del temps amb call
la seu permanent
de la pell estremida
que viu de mots i saliva
de la sang besada
que desconeix el tedi
de la memòria del delit
que escarneix l’odi
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!