EL TEMPLE DEL TEMPS

amb les mans en conca
com si volgués menjar terra
pren l’instant més observador
i sobre ell hi constitueix
el temple del temps amb call
la seu permanent
de la pell estremida
que viu de mots i saliva
de la sang besada
que desconeix el tedi
de la memòria del delit
que escarneix l’odi

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *