FEDERICO I EL CRISTET DE FANG

Avui fa 122 anys que va néixer Federico Garcia Lorca i el proper 18 d’agost en farà 84 que l’assassinaren. Encara no s’ha recuperat el seu cos. òbviament, cap dels que el vexaren, primer, i el passaren per les armes després va ser o ha estat dut a judici: cal passar pàgina, diuen, que per això segueixen comandant des dels més alts posts de comandament d’aquest Estat que es desfà.

El juny de 1929 Lorca arribava al port de Nova York i en sortia el mes de març de 1930 per anar a Cuba. Arriba als Estats Units de Nord-Amèrica, per tant, en plena crisi del 29, que sembrà d’atur, misèria i mort aquest país. Vuit mesos intensos, per tant, durant els quals va escriure l’obra de teatre La zapatera prodigiosa, una part d’El Público i probablement el seu recull de poemes més poderós i que no va veure editat: Poeta en Nueva York. I d’aquest recull l’estremidor poema «El nacimiento de Cristo» en homenatge:

Un pastor pide teta por la nieve que ondula
blancos perros tendidos entre linternas sordas.
El Cristito de barro se ha partido los dedos
en los tilos eternos de la madera rota.

¡Ya vienen las hormigas y los pies ateridos!
Dos hilillos de sangre quiebran el cielo duro.
Los vientres del demonio resuenan por los valles
golpes y resonancias de carne de molusco.

Lobos y sapos cantan en las hogueras verdes
coronadas por vivos hormigueros del alba.
La luna tiene un sueño de grandes abanicos
y el toro sueña un toro de agujeros y de agua.

El niño llora y mira con un tres en la frente,
San José ve en el heno tres espinas de bronce.
Los pañales exhalan un rumor de desierto
con cítaras sin cuerdas y degolladas voces.

La nieve de Manhattan empuja los anuncios
y lleva gracia pura por las falsas ojivas.
Sacerdotes idiotas y querubes de pluma
van detrás de Lutero por las altas esquinas.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *