marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de juny de 2020
0 comentaris

ENTRAR EN GANA

Temps era temps, quan governava el dictador per la gràcia de Déu, en dir de les monedes, i feia poc que s’havien acabat les cartilles de racionament (establertes per a adquirir productes alimentaris bàsics i altres de primera necessitat el 14 de maig de 1939 i que vigiren durant tretze anys) les criatures havien de presentar un aspecte molt més que saludable per demostrar que a la seva família no es passava gens de gana; que alimentàriament estaven molt ben proveïts. Evidentment que també es procurava fer menjar de la manera que fos la infanteria –la civil, clar- perquè la desnutrició podia encomanar tota mena de malures. Per això, als infants poc menjadors els feien entrar en gana amb tota casta de remeis i pocions.

Gairebé setanta anys després –any amunt, any avall- i per mor d’un virus que ha provocat la crisi global perfecta que ningú no esperava, més que fer entrar en gana els infants, una part gens menyspreable de la ciutadania pot entrar en gana, que no és el mateix, i no per escassetat d’aliments (esperem-ho!), sinó per no poder adquirir-los.

Sens dubte, proveir dels aliments necessaris les famílies que els necessiten ja és, ara mateix, un desafiament i no menor. I és responsabilitat de tots –i no sols de l’administració pública- que aquestes famílies puguin veure cobertes aquestes necessitats d’aliments sense interrompre la vida domèstica i sense veure’s exposades a cap estigma. Per això, han de seguir cuinant i fent totes les menjades a ca seva. No és tan difícil detectar la mancança i cobrir-la immediatament evitant l’espectacle de la necessitat o de la misèria, que, al cap i a la fi, és la millor forma d’irresponsabilitzar-nos de les dificultats dels altres. Sent així, ens convé molt més socialitzar el menjar i la seva distribució que no fer menjadors socials.

Per això, ara més que mai la lluita aferrissada de tots s’ha de centrar en deturar l’avanç implacable de les desigualtats; de totes. Si aconseguim foragitar-les podrem dir-nos justos; mentre seguim consentint-les ens convindrà entrar urgentment en gana de justícia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.