marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 de maig de 2020
0 comentaris

COM PARLEN LES FORMIGUES

Ja no sap que a l’hora nona també li deien de la misericòrdia i tanmateix li és ben igual: ell en té prou, als seus noranta-nou anys i vuit dies, mirant en terra i parant bé l’orella per sentir què diuen els insectes. Fa anys que diu que investiga el que es diuen entre elles les formigues, les someretes del Bon Jesús, les papallones i el papallons, les aranyes, els escarabats i, sobretot, les cuques de llum.

No es mou mai de l’espai que ocupa la seva cadira de rodes, però per on s’està hi passen tots els animalons que estudia i si hom l’observa una estona  és ben probable que acaba sentint el que ell diu que sent. I dues hores abans de sopar, escriu en un plec imaginari i amb una ploma de grua del paradís -que segons ell té més de cinc-cents anys- el que ha vist i sentit, i ho llegeix fort perquè la memòria en faci record viu i ho emmagatzemi delicadament i oportuna on correspongui.

No s’està de fer avinent a qui el vol sentir com s’expressen les mosques, per exemple, i per reproduir el so amb la màxima precisió, aixeca el cap com un ca atacat per la pena, fa moure els llavis i la llengua de manera estentòria perquè ho diguin ben clar, però no emet cap so. Demana amb sa cara il·luminada i un somrís àmpliament satisfactori a qui està amb ell si ho ha sentit bé i interpreta el seu silenci inquiet i malapler com una aprovació contundent.

Ja no sap que quan conversa amb els insectes i ho transcriu en un bloc que no existeix i amb una ploma inventada tan elegant i antiga, és l’hora de la misericòrdia, o nona, però en sa vida no ha fet res més que servir el Senyor i servar els seus manaments. Començà a voler sentir la veu de les formigues el dia que va veure els cossos de tres infants degollats per son pare, als afores de Kalemie quan encara era Albertville, al Congo, on hi va estar de missioner una partida d’anys. Tres cossets de molts pocs pams, encara, coberts de formigues que, segons el seu parer, no feien més que pregar per la seva ànima.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.