marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 de maig de 2020
0 comentaris

DEL MINUT DE SILENCI A LA VEU CLARENT DE LA RESPONSABILITAT

El Gobierno ha decretat 10 dies de dol oficial per les víctimes mortals de la COVID-19, encara que en faci ballar obscenament el nombre ves a saber per quines obscures finalitats. Ensems, avui mateix, les administracions públiques han convocat els seus treballadors a fer un minut de silenci en homenatge a aquests difunts. Tant de bo aquests 60 segons de silenci més sepulcral que en cap altra ocasió no sols els fessin els treballadors públics, sinó tothom on es trobi a l’hora convinguda i les màquines que ens acompanyen tostemps. Fer callar el món -persones i tota casta d’aparells renouers- ni que fos només un minut tindria un cert sentit. Si no, servirà de poc, si és que ha de servir per res.

I tanmateix a aquest minut de silenci, per respecte responsable tant a les persones que han mort com als seus familiars i amics, l’ha de seguir necessàriament un temps il·limitat de denses i clares explicacions al fotimer llarg de preguntes que fins ara no han trobat la resposta que reclamen.

I una de les més punyents, per què moriren tants vells a residències. No s’han de depurar responsabilitats, cas que n’hi hagi? No hem d’aclarir i explicar amb tot luxe de detalls què va passar o què no es va fer per preservar els dipositaris de la nostra memòria? Si no es fa, embastardirem la seva mort per sempre.

Es va desescalant -què me’n fa, de vessa, usar aquesta expressió!- el confinament, però, en paral·lel, no s’ha respost a tot allò que segueix amoinant la gent. Diuen que ens encaminam cap a una «nova normalitat» però seguim instal·lats en una emergència que els governants no han sabut encofrar -o ho han fet al gust del poder econòmic- i molts aprofiten l’estupefacció general que ha provocat per treure els veritables colors de les seves camises velles o, el que és el mateix, el seu inveterat feixisme, que vol tornar campar a l’ampla. I bé que s’afanya per fer-se sentir. No s’ha desescalat gens la recentralització del poder, ans al contrari, s’hi insisteix per fer més costós i costerut el tractament de la pandèmia. I tot per una unitat pètria imposada que, lluny de resoldre dificultats, les crea i, creant-les, agreuja.

Sí que hem de fer un minut de silenci per als morts pel coronavirus, però també hem d’exigir que aquest poder tan amatent a les exigències dels mercats es prengui tot el temps que calgui per respondre a tots els dubtes que infecten tant o més que el coronavirus.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.