BEN APROPAT A L’OBJECTIU

Just avui fa 66 anys que morí el fotògraf hongarès (Budapest, 1913) Robert Capa, que des que va néixer i fins que es va fer nord-americà, va ser Endre Ernö Friedmann. I el nom mític pel qual es coneix tampoc no era seu del tot: diuen que qui se l’inventà va ser la seva companya alemanya Gerda Taro, que tampoc no es deia així, sinó Gerta Pohorylle. Conten que firmant les fotografies pels seus noms no aconseguien col·locar-ne cap a cap revista important ni que els arribassin encàrrecs, i davant tanta desventura a Gerta/Gerda se li acudí inventar-se un periodista nord-americà molt reputat que treballava a Europa i que es deia Robert Capa. L’ocurrència va fruitar i a partir d’aquell moment reberen comandes i tots dos signaren així les seves fotografies.

Junts seguiren la Guerra Civil espanyola i a ells dos  devem bona part de la memòria gràfica –almenys les més icpòniques- d’aquella bestiesa que encara no volen que es paeixi com cal. Va ser cobrint la batalla de Brunete, a Madrid, precisament, on hi morí Gerta/Gerda en ser atropellada per un tanc republicà. Tenia 26 anys i és la primera fotoperiodista morta en una guerra.

Capa-o Friedmann- també cobrí el desembarcament de Normandia i l’alliberament de París, entre d’altres fites de la Segona Guerra Mundial. I tanmateix no sols de fotografies de guerra vivia: també retratà moltes persones principals dels primers decennis del segle XX i va ser amic de figures com Picasso, Ernest Hemmingway o John Huston.

L’any 1947, juntament amb Henri Cartier-Bresson, Rodger, Vandiver i David Seymour va fundà la també mítica agència “Magnum Photos”.

Molts noms i una única obsessió: captar l’instant i transmetre’l sense cap additiu perquè faci l’efecte que es pretén.

Morí cobrint la Guerra d’Indoxina, a Thai Binh, al Vietnam, tal dia com avui de 1954 en trepitjar una mina antipersona. Solia dir que si una fotografia no surt gaire bona és perquè no s’ha apropat prou a l’objectiu. I deu tenir raó.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *