Si no ens posam a disposició
de la vida i no deixam de matar
la terra i d’ofegar l’aigua i la mar
el futur tindrà tendència a mirar
de cua d’ull, a parlar en una llengua
desconeguda i a malfiar-se
de les preguntes dels desconeguts.
Que la por no suri sobre el cafè
ni la ràbia talli els llavis que es cremen
si no volem emmascarar els somnis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!