El llimoner m’esguarda
com la inquietud l’aire
mentre els cabots reneguen
dels déus cecs en cel d’ira.
Una veu entre el fang
que acaba de formar-se
canta entre dents, distreta,
com si li fes recança:
Entre els morts i els mots
tan sols una lletra
que marca la llum última
abans de la foscor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!