EL PLAER ÉS UNA REACCIÓ QUÍMICA

Aquest vers que fa d’entrada a aquesta nota és d’Àngel Terron (Palma, 1953) i ben bé podria resumir -si és que convé reduir a la mínima expressió per dir amb la màxima potència- el seu recull “El llibre del mercuri (1975-1985)”, editat a la col·lecció “La fosca” de Lleonard Muntaner, editor.

Aquest text reuneix els tres primers llibres de Terron editats: “Iniciació a la química” (Tafal 1977), “Llibre del mercuri” (Llibres del Mall 1982) i “Ternari” (Llibres del Mall 1986), tres reculls que, com indica l’autor, corresponen al seu procés d’iniciació cap a la ciència.

Quan un científic mira una pedra
no veu tan sols un objecte contundent,
hi veu tot un entramat de mol•lècules,
l’estructura tridimensional dels silicats,
l’acumulació ofegada de foraminífers.
[…]
De la natura de les coses
Cal extreure’n el plaer de viure

Per Jaume C. Pons Alorda, autor del pròleg, Àngel Terron conrea “una poesia original, fins i tot revolucionària, perquè sota aquesta aparent pàtina d’anàlisi científica assoleix l’objectiu de desfer els sagrats misteris que ens envolten per fer-nos arribar a la conclusió que el que ens salva en la vida és l’element humà, la mirada que, en mirar, crea perquè “la mirada és un acte de creació”. […] La poesia d’Àngel Terron és càlida, activa, atenta i humaníssima”.

Ell i l’ombra foren un:
a la tendresa del laboratori, al passeig amb les idees.
El domini o la bellesa.

Terron, certament, esberla les fites de la ciència i la poesia, i per això pot dir que es considera “un poeta hermètic natural”. En pot ser testimoni aquest poema que titula “Van’t Hoff renuncia ala poesia per la ciència”:

Per quina sendera pujarem al cim?
Quina deessa serà propicia al cant?
Vivim tan lluny de la claredat lunar
Malgrat que la mar la proclama i venera.
Serà la nostra impietat cercar la bellesa
en el vi, en el foc o en la conversa?

Al cap i a la fi, com ens recorda el poeta:

Les pedres, els pigments de la llum,
són la carn dels nostres somnis,
paper de vidre del nostre sentir.
I un com dit ens recorda oportunament que:
I la vida no ha nascut de dissolucions transparents:
ha nascut de la brutor, del plor de les petites molècules
barrejades, ofegades, condemnades a l’abraçada.

Deu ser per tot això i el que queda de la lectura del recull que “El present és un any llum”. Aleshores és quan t’agermanes amb Margalida Pons en dir que “La bellesa sorgeix de la comprensió del món”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *