marginàlies

Estès en el catre on no li costa res imaginar-se
que és el germà petit de Gregor Samsa,
un escarabat amb matèria grisa,
traça mil rutes per trobar la metzina que ens lliga,
inalterables, a la vida, o una altra pell
per estrenar calfreds i noves vies de contacte
amb el que ara és imperceptible.
Voldria esdevenir escarabat o qualsevol altre coleòpter
per immergir-se en el desconeixement més dens,
en el medi dels cossos ignots
amb l’única referència de l’aspror de la terra
i el gust de la mar.
Ho voldria sobretot ara, que fa més escandalera
la piuladissa nerviosa i indesxifrable dels ocells que atapeeixen
les copes dels arbres amb el verd renovat,
que no la veu feta gruny dels incauts que es deixen atrapar
per la llengua abrivada del sol que vol fecundar la primavera.
Queden tan lluny la badia emmirallada,
les puntes dels pensaments fèrtils
i la remor somorta de revolta!