marginàlies

Hieró II, el tirà de Siracusa segons les cròniques, que va viure, se suposa, entre el 306 i el 216 abans de Crist, va lliurar una bona quantitat d’or i plata a un argenter perquè li fes una corona. En tenir-la, desconfià que l’argenter hi hagués posat tot l’or i la plata que li havia lliurat, i demanà al seu protegit Arquímedes, el filòsof, matemàtic, enginyer, físic i astrònom, que el tragués de dubtes.

El gran Arquímedes no sabia per on havia de prendre per resoldre el problema fins que molts dies després, a l’hora del bany, s’adonà com tantes altres vegades que a mesura que es ficava a la banyera el nivell de l’aigua pujava i que el seu cos submergit semblava pesar menys. Aquell dia va veure clar que el pes que sentia de menys era el mateix que el de l’aigua que havia vessat. Més o menys així va néixer el principi d’Arquímedes, aquell que diu que tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical i cap amunt igual al pes de fluid desallotjat.

Arquímedes, de l’eufòria per haver trobat la manera de saber si l’argenter havia enganyat Hieró II, va sortir nu de la banyera cridant “eureka!” pels carrers de Siracusa. No cantà tanta victòria l’argenter perquè, segons els càlculs arquimedesencs, el pes de la corona no era el mateix del l’or i la plata lliurats per Hieró.

Encara que costi de creure, retrec aquesta anècdota d’Arquímedes i del seu principi perquè se m’ha aparegut mentre llegia les 28 pàgines del “Plan para la transición hacia una nueva normalidad” redactat pel Gobierno de España que ve a ser, si no vaig errat, el marc del desconfinament provincià de l’Estat, això és per les províncies de 1883. A mesura que el llegia esperava l’”eureka!”, això és la resposta precisa a les preguntes tan concretes que ens feim els confinats, molts del quals ja estam a fregar de la histèria, i no he trobat resposta a res, perquè tot són referències generals i fugisseres, senyals de fum confuses i expressades amb un llenguatge vacu que condueix a una inquietant “nueva normalidad”, expressió rere la qual hom hi veu massa ombres, massa amenaces. Quatre fases, sí, de la 0 a la 3, mira tu quina juguera, però sense cap data concreta ni dades clares.

La corona d’or i plata d’Hieró no contenia tota la quantitat d’aquests metalls que lliurà a l’argenter, de la mateixa manera que aquest pla no pesa res i hauria de pesar molt perquè aquesta passa de la COVID-19  (“passa” és  una malaltia epidèmica regnant a un lloc i temps determinat, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, o simplement en una localitat, segons l’IEC) ens fa pagar unes factures que no podem assumir.

Tots voldríem córrer per abraçar qui estimam i ja fa massa setmanes que no podem sentir, i davant aquest pla que sols concreta la desconfiança, ens haurem de pegar un cop a la barra. O, dit més grollerament i masclista, ens haurem d’estrènyer un ou.