MUDA, SOLS MIRAVA

Poc abans de l’alba
ha passat la lluna
gairebé sencera
per la breu finestra
que el son ens vigila.
Amb la llum dansava
com si cercàs l’aigua
quan descansa i calla
o el floc d’un bell somni.
Muda, sols mirava
evitant molèsties,
la lluna feta òliba,
i marxava lenta
bressolant insomnis.

Afegeix un comentari