Poc abans de l’alba
ha passat la lluna
gairebé sencera
per la breu finestra
que el son ens vigila.
Amb la llum dansava
com si cercàs l’aigua
quan descansa i calla
o el floc d’un bell somni.
Muda, sols mirava
evitant molèsties,
la lluna feta òliba,
i marxava lenta
bressolant insomnis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!